Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges

dimecres, de febrer 15, 2012

UNA PERSONA AMB UN SAC PENJANT



Fer una crítica objectiva d'un llibre en el qual has realitzat un capítol i del que et sents identificat plenament, és en el meu cas, un exercici quasi impossible. Per això en les properes línies faré allò que és més sensat, elogiar-lo, així evitaré qualsevol malentès sobre les meves intencions al respecte. Una persona amb un sac penjant de l'Associació Mapasonor és primer de tot una bona notícia, pel fet que representa l'entrada d'un nou segell editorial en català de la mà de la incombustible revista Caramella, un dels referents als Països Catalans, en la difusió de la cultura popular. Que en un context de crisi com l'actual, hi hagi algú que es plantegi una iniciativa semblant, és realment d'admirar, i encara més quan l'administració pública es dedica a retallar sense miraments les seves ajudes als sectors que fan (feien) que aquesta societat, sigui (fos) coneguda com la del benestar.


El llibre en sí, un viatge musical per les illes de la Mediterrània, s'inicia amb el pròleg d'un dels pioners al nostre país de l'estudi de la música a través de l'antropologia, en Josep Martí. En el què compara l'actitud dels integrants de Mapasonor en els seus viatges, amb la del fotògraf Robert Capa. No només per la proximitat amb la qual mostren els seus documentals allò que ens volen transmetre, si no també per la seva complicitat, jo fins i tot afegiria afinitat, amb allò que ens volen mostrar. Unes característiques que intenten mantenir en el llibre seguint l'estructura d'un quadern de viatges, des d'on ens descriuen les seves peripècies i dissertacions per Creta, Sicília i les Balears, amb l'objectiu d'aproximar-se sobretot, en el sentit i les cadències de les seves músiques. I el més interessant al meu entendre, no ho fan sols. Un aspecte que queda ben palès en el llibre (i en els seus documentals) pel seu caràcter polifònic, en una narració on les veus dels personatges que han anat trobant al llarg del seu trajecte, es fan visibles sobre el paper. Unes veus, que ens parlen d'identitats múltiples i variades que s'expressen mitjançant uns sons i unes músiques lligades a un territori.

dilluns, d’octubre 10, 2011

CRÍTICA A LA RAÓ SEXOLÒGICA

M'envien la Cati, el Josan i la Noe, companys de batalla en el món de l'antropologia i d'alguna cosa més, el cartell i una nota informativa sobre les jornades que se celebraran a principis de mes de novembre a la UB, sota el suggerent títol que indica l'entrada d'aquest bloc, on presentaran entre d'altres, les seves respectives etnogràfies, si hi fos, no m'ho perdria. Suposo que Kant, tampoc.



Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats:

Es proposa una reflexió crítica de l’actual episteme sexològica. La naturalització de la sexualitat, l’essencialització de les identitats, l’heteronormativitat o la patologització dels cossos i pràctiques dissidents són els principals postulats que sostenen una raó sexològica presentada com a quelcom universal. Des de la problematització d’aquest model hegemònic, es tracta d’explorar noves pràctiques i representacions corporals i sexuals, nous espais de relació, noves lògiques identitàries...


DIMECRES 2 DE NOVEMBRE

17h-17.30h. Obertura de les Jornades

Manuel Delgado Ruiz –Coordinador del Grup de Recerca en Exclusió i
Control Social (GRECS)-. Universitat de Barcelona.



17.30h-19.30h. In-corporacions i resistències més enllà de les fronteres del gènere

Mari Luz Esteban Galarza (Euskal Herriko Unibertsitateak)

Elvira Burgos Díaz (Universidad de Zaragoza)

Alba Barbé i Serra (Universitat de Barcelona)

Caterina Canyelles i Gamundí (Universitat de Barcelona)

DIJOUS 3 DE NOVEMBRE

11h-13.30h. Mirades antropològiques entorn les “pràctiques de risc”

Oriol Romaní Alfonso (Universitat Rovira i Virgili)

Fernando Villaamil Pérez (Universidad Complutense de Madrid)

Noemí Elvira Marín (Universitat de Barcelona)

Ana Pérez Declercq (Universidad de Barcelona)



17.00h-19.30h. La patologització i medicalització de les sexualitats

José Antonio Nieto Piñeroba (Universitat Nacional d’Educació a Distància)

Núria Gregori Flor (Universitat de València)

Gerard Coll-Planas (Universitat de Vic)

Jordi Mas i Grau (Universitat de Barcelona)



DIVENDRES 4 DE NOVEMBRE

17.00h – 19.30h. Sexualitats, espai públic i control social.

Òscar Guasch i Andreu (Universitat de Barcelona)

Julieta Vartabedian (Universitat de Barcelona)

Jose Antonio Langarita Adiego (Universitat de Barcelona)



Lloc: Sala Gran, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de
Barcelona. c/Montalegre, 6 (Barcelona)

Organitza: Grup de Recerca en Exclusió i Control Social –GRECS-

Col·labora: Universitat de Barcelona.

dimecres, de març 16, 2011

BLANC BO BUSCA NEGRE POBRE


'No hi ha ningú que critiqui els projectes de cooperació. Ningú no gosa qüestionar una cosa que ha estat feta amb 'bona intenció'. Ningú no investiga sobre les fonts assecades, les vacunes caducades i les sales d'operacions sense estrenar que es poden trobar en qualsevol racó del continent africà. Els mitjans de comunicació, quan parlen de la cooperació, ho fan només des d'un punt de vista propagandístic. (…) La història de la cooperació al desenvolupament de l'Àfrica és la història d'un fracàs. Mai tanta gent, amb tan bones intencions, no havia dedicat tantes energies a una causa tan inútil.'

'L'estiu del 2002 van aterrar a l'aeroport de Douala un grup d'estudiants de medicina francesos. Havien de vacunar els pigmeus de la zona de Bipindi, al sud del Camerun. Van arribar a l'aeroport amb tot de vacunes, sense tenir en compte que en aquell país africà es poden comprar sense dificultats. Però, en canvi, no van preveure com havien de guardar-les. (…) Al cap de quaranta-vuit hores ja eren en mal estat i s'haurien d'haver llençat. Però els estudiants no havien vingut tan lluny per no res, i van continuar administrant-les, fossin en bon estat o en mal estat.'


Fragments d'una entrevista a Gustau Nerín a Vilaweb, antròpoleg resident a Guinea, arran de la publicació del seu nou llibre.