dimarts, de desembre 22, 2009

ANIVERSARIS

Vam començar el mes de desembre amb diferents aniversaris. Per una banda vàrem haver de celebrar el 31è aniversari de la nostra sacrosanta, infal·lible i intocable “Constitución”. Aquella que va fer que els comunistes es tornessin monàrquics, els feixistes en demòcrates, els socialistes ja no fossin marxistes, que els Borbons tornessin (oficialment) a xumar de la mamella i que l'Espanya plural quedés com sempre en una quimera. L'anomenada Transició (Transacció pels Martin Villa i companyia), aquest sistema va comportar la desmobilització social més important que ha patit Espanya, hi ha estat un autèntic llastre que hem hagut d'aguantar fins el dia d'avui. Gràcies també a uns sindicats mesells, que només han sabut dir “sí senyor” mentre la classe treballadora anava perdent drets.


Aquests dies també s'ha celebrat el 10è aniversari de les mobilitzacions del mal anomenat moviment antiglobabiltzació, l'aniversari de les primeres manifestacions a Seattle contra l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Una època que marca un procés de canvi generacional i de plantejaments en la lluita contra el capitalisme, en un moment de desorientació dins els partits de l'esquerra tradicional després de la caiguda del mur. Uns anys on altre cop es tornen a prendre els carrers, i en alguns casos, com a Chiapas, les armes. Un moviment divers i ambivalent, dotat moltes vegades d'un contingut utòpic que no ha fet si no al meu entendre de debilitar la seva força inicial. Però que va tornar a marcar un altre cop la ratlla entre el nosaltres i el ells. A assenyalar, per si ho havíem oblidat, qui manega en el fons la política neoliberal on estem submergits des de fa massa temps.


Aquests dies també se celebrà un any de l'assassinat a mans de la policia grega del jove Andreas Grigoropolos de 15 anys. Un homicidi que va marcar l'anomenada revolta dels “700 euristes” (el sou mitjà dels joves i no tant joves), que durant quasi un mes va destruir literalment els principals centres d'activitat econòmica d'Atenes i en menys intensitat el d'altres ciutats gregues. Una mobilització ciutadana que va quedar fora del control dels aparells de l'estat i dels partits tradicionals i que va servir per posar sota les cordes al govern de dretes del país. La revolta considerada la més important que ha patit Europa els últims anys, mostrà el cansament de la gent amb un sistema corrupte, però al mateix temps, que és possible tenir practicament paralitzat un país durant un mes, perquè el cap d'un any tot continuï igual. Bé, el president ja no és el mateix.