divendres, de febrer 24, 2012

DEL BLAU AL ROIG

Aquests dies, després dels episodis viscuts a València, on la brutalitat polícial i la ignominia han tornat a campar un cop més per aquelles terres amb un impunitat escandalosa, m'ha vingut a la memòria, “Del Roig al Blau”, el documental que va realitzar Llorenç Soler dedicat a la transició al País Valencià. Enllaç


M'agradaria pensar, que tal com es mostren les coses, potser d'aquí uns anys, algú pugui fer un altre documental dedicat a aquesta època en la qual vivim amb el títol a la inversa.



dimecres, de febrer 15, 2012

UNA PERSONA AMB UN SAC PENJANT



Fer una crítica objectiva d'un llibre en el qual has realitzat un capítol i del que et sents identificat plenament, és en el meu cas, un exercici quasi impossible. Per això en les properes línies faré allò que és més sensat, elogiar-lo, així evitaré qualsevol malentès sobre les meves intencions al respecte. Una persona amb un sac penjant de l'Associació Mapasonor és primer de tot una bona notícia, pel fet que representa l'entrada d'un nou segell editorial en català de la mà de la incombustible revista Caramella, un dels referents als Països Catalans, en la difusió de la cultura popular. Que en un context de crisi com l'actual, hi hagi algú que es plantegi una iniciativa semblant, és realment d'admirar, i encara més quan l'administració pública es dedica a retallar sense miraments les seves ajudes als sectors que fan (feien) que aquesta societat, sigui (fos) coneguda com la del benestar.


El llibre en sí, un viatge musical per les illes de la Mediterrània, s'inicia amb el pròleg d'un dels pioners al nostre país de l'estudi de la música a través de l'antropologia, en Josep Martí. En el què compara l'actitud dels integrants de Mapasonor en els seus viatges, amb la del fotògraf Robert Capa. No només per la proximitat amb la qual mostren els seus documentals allò que ens volen transmetre, si no també per la seva complicitat, jo fins i tot afegiria afinitat, amb allò que ens volen mostrar. Unes característiques que intenten mantenir en el llibre seguint l'estructura d'un quadern de viatges, des d'on ens descriuen les seves peripècies i dissertacions per Creta, Sicília i les Balears, amb l'objectiu d'aproximar-se sobretot, en el sentit i les cadències de les seves músiques. I el més interessant al meu entendre, no ho fan sols. Un aspecte que queda ben palès en el llibre (i en els seus documentals) pel seu caràcter polifònic, en una narració on les veus dels personatges que han anat trobant al llarg del seu trajecte, es fan visibles sobre el paper. Unes veus, que ens parlen d'identitats múltiples i variades que s'expressen mitjançant uns sons i unes músiques lligades a un territori.

dijous, de febrer 09, 2012

ELS GRECS VIUEN ATRAPATS ENTRE LES RETALLADES I EL POPULISME

Els grecs viuen atònits cada nova negociació política d'un serial que fa quasi dos anys que dura, i que ha portat el país a una situació cada cop més complicada i dolorosa. Després de l'enèsima vaga general de dimarts, sembla que el govern de concentració nacional, encapçalat pel tecnòcrata Papadimos, no acabi de tenir clar com justificar davant el seu futur electorat una nova retallada, ara de les pensions i el salari mínim.

Però xifres i política a banda, aquesta crisi allà on es viu és al carrer. L'augment de ciutadans sense sostre és fàcilment palpable a les principals ciutats de Grècia, i aquesta realitat no deixa de ser la punta de l'iceberg d'un estat del benestar que fa aigües. Més d'un de cada quatre grecs viu sota l'amenaça de la pobresa i l'exclusió social, segons l'última estadística que ahir va publicar l'Eurostat.

El ministeri d'Educació s'ha vist obligat els últims mesos a repartir menjar a diverses escoles del país davant l'allau d'alumnes que hi arriben amb l'estómac buit. La població s'organitza per ajudar-se els uns als altres. Proliferen les associacions d'assistència social i les xarxes d'organitzacions solidàries creades pel personal mèdic del país, que han decidit actuar davant el nombre creixent de persones que ja no tenen accés a l'assistència sanitària. Les ocupacions d'edificis van més enllà del seu tradicional àmbit universitari, i arriben als locals de la televisió, els hospitals o les fàbriques. Tothom coneix avui els treballadors dels Alts Forns de Grècia (Halyvourgia), que des de fa més de cent dies autogestionen la fàbrica pr lluitar contra un tancament anunciat.

Grècia està aclaparada i la situació comença a afavorir un augment cada cop més evident del populisme. Al carrer i en alguns mitjans de comunicació s'associen les noves mesures econòmiques abanderades per la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb la cruenta ocupació nazi que va patir el país durant la Segona Guerra Mundial. Les referències a aturar una nova invasió estan en boca de sectors que van des de l'esquerra més ortodoxa fins a l'extrema dreta, en un perillós viratge ideològic en què l'origen de la democràcia i la civilització, del qual el poble hel·lè en seria l'hereu, es contraposa a la barbàrie germànica.


Crònica publicada al diari "Ara", el dia 9 de febrer

dimarts, de febrer 07, 2012

DEUTOCRÀCIA

Primera vaga general de l'any i la soga al coll cada vegada més petita. Si algú es pensa que la solució és propera, va realment equivocat. Els grans economistes s'omplen la boca de receptes emmirallats per unes xifres i uns comptes que només ells deuen comprendre, la resta, els mortals, i en aquest cas els ciutadans grecs, preguen, criden i demanen allà on sigui, perquè s'acabi aquest calvari.