divendres, de juliol 29, 2011

LA FLAMENCA CRETA

Quin és l'origen de la música tradicional cretenca? Aquesta és una pregunta que al llarg de la meva recerca ha sorgit moltes vegades per boca dels meus informants. La seva procedència i evolució ha estat llargament comentada, però en destaca una clara diversitat d'opinions, que sobrepassen, al meu entendre, qüestions estrictament musicològiques i que entren clarament en un debat de caràcter ideològic.

En aquest sentit, durant la meva estada a l'illa es va presentar un espectacle produït per l'Institut Cervantes d'Atenes en el qual es mesclaven la música cretenca i la flamenca i mostrava la Mediterrània com a espai geogràfic comú.

En l'actualitat, amb la proliferació de festivals de música de la Mediterrània, i revistes de música al voltant d'aquest mar, no deixa de ser interessant la crítica que Ross Daly ofereix al concepte de música mediterrània, construït, al seu entendre, per legitimar uns interessos polítics i econòmics i no pas basat en criteris musicològics. “La necessitat de construir un discurs al voltant de la mediterraneïtat comporta tota una sèrie de components ideològics que no deixen d'utilitzar, en aquest cas, la música per distanciar-se d'altres possibles influències. Parlar de l'existència d'una música mediterrània és com parlar d'una sola cultura al voltant d'aquest mar” (fragment diari de camp, juliol 2009).

dilluns, de juliol 25, 2011

VACUNACIÓ GENERAL (II)

Ens inoculen terror, des de tots els camps, polítics, econòmics, socials, científics i filosòfics, com si la idea central fos mantenir-nos en un estat permanent de pànic. Si no ho han calculat bé hi ha el perill que es produeixi un efecte d'immunització, una vacuna col·lectiva que ens va deixant indiferents i amb posat de tòtils. La gent engega els aparells d'informació a domicili i escolta les catàstrofes de cada dia amb un interès morbós (a vegades amb una íntima exultació). “A veure quina en faran demà!”, es diu en el moment de plegar i de ficar-se al llit. Hi compta, sap que no la defraudaran, i només demana que les pedres caiguin lluny de la teulada de casa seva. És el que deia abans: tot plegat, fa venir ganes de treure bandera blanca.”


Pere Calders, revista Canigó (30 de maig de 1981)

dijous, de juliol 21, 2011

VACUNACIÓ GENERAL (I)

Estem assetjats, ens burxen pels quatre vents d'una fortalesa que fa aigües. Més que una fortalesa, ens trobem instal·lats en una feblesa pretensiosa que no enganya ningú, és l'escenografia d'una castell, tela pintada que no resisteix les escomeses dels ariets. No sé si trobaria gaire seguidors, però em sempto temptat a pujar en una de les torres figurades enarborant bandera blanca, no per oferir rendició, sinó per demanar treva. Un respir, una oportunitat de negociar bones notícies o, almenys, una dosificació de les dolentes. Després de treballar-hi durant segles (amb resultats contradictoris) hem bastit una civilització idiota, que ens sorprèn continuament com si no fos obra de l'home i tot ens vingués de fora, de l'espai exterior.”

Pere Calders, revista Canigó (30 de maig de 1981)

dissabte, de juliol 16, 2011

EROTÓKRITOS

Des del segle XIII fins a la primera meitat del XVII, Venècia féu de Creta el seu punt estratègic per al control i l'expansió del comerç a la Mediterrània oriental, a més d'aportar una gran empremta en la cultura i en el dialecte cretencs, molt ric en llatinismes. D'aquesta època són el pintor Domínikos Theotokópoulos “El Greco” (1541-1614) i una de les joies de la literatura grega: Erotókritos, de Vintzentzos Kornaros.

L'Erotókritos és una obra molt popular arreu de l'illa, un romanç, probablement del segle XVII, amb una estructura de 10.000 versos pentadecasíl·labs amb rima consonant. Una obra literària cantada de la qual qualsevol cretenc te'n pot recitar un fragment.

Aquí deixo un vídeo recent, en el qual han participat 77 artistes grecs, en una particular interpretació coral d'uns versos de l'obra.