dimecres, de juny 29, 2011

EL RESULTAT D'UN ANY DE RETALLADES

Grècia va ser el primer país europeu en ser intervingut el maig de l'any passat per l'FMI i el BCE. Un any després la situació no ha millorat, i a l'espera d'un nou “rescat” caracteritzat per l'augment dels impostos i les retallades, la població del país pateix els efectes d'una política econòmica neoliberal.


La retallada de les despeses de l'administració pública

La retallada del nombre de funcionaris, per tal de reduir la despesa pública, fou un dels primers objectius del govern de Iorgos Papandreu l'octubre del 2009, unes mesures que la intevenció de l'FMI s'encarregà de ratificar. Així doncs, l'accés a la funció pública s'ha convertit en tota una quimera, en un país on fins ara, més d'un milió de persones eren funcionaris. En el que era, en molts casos, una pràctica clientelar dels partits polítics governants per mantenir les seves cotes de poder i el seu electorat. I que encara sembla difícil d'eliminar.


Segons informava recentment el ministeri d'economia grec, tot i la baixada del salari dels treballadors públics fins el 20%, i la mitjà hora de més que a partir del mes de juliol es veuran obligats a treballar sense rebre cap retribució, pretenen eliminar gradualment 150.000 llocs de treball fins l'any 2015. Un fet que suposarà una clara davallada dels serveis oferts als ciutadans.


La unificació dels governs locals

Els primers en notar els efectes d'aquestes reformes han estat els ajuntaments. Des de les eleccions municipals del novembre passat, Grècia compte amb menys poblacions amb una administració pròpia. S'han mancomunat els governs locals de tot el país, creant-se d'aquesta manera, grans corporacions municipals, amb grans extensions de terreny i/o milers de contribuents als quals atendre, amb les dificultats que això comporta, tant pel menor nombre de treballadors, com per les distàncies que molts ciutadans es veuen obligats a recórrer només per dirigir-se al consistori més proper.


El control de l'economia submergida

L'economia submergida representa un terç de la riquesa del país, per la qual cosa el govern es comprometé a l'enduriment de les mesures de control fiscal. Una de les més peculiars i que en la declaració de la renta d'enguany s'ha aplicat per primera vegada, ha estat la presentació dels justificants amb els quals els contribuents s'han gastat els seus diners. És a dir, la presentació dels rebuts de tot un any per tal de demostrar la despesa d'una part important d'allò que s'ha guanyat, amb l'afegit que els diners destinats a pagar l'impost de la llum, l'electricitat o l'aigua no compten. Una mesura encaminada a potenciar al consum, i que obliga als establiments a expedir el comprovant dels diners que reben. I que ha propiciat l'acumulació de grans quantitats de tiquets de la compra a les cases dels particulars, i que la seva caça en bars, restaurants o supermercats s'hagi convertit en un nou esport nacional.


La retirada i fugida de capitals

La fràgil situació de l'economia nacional, ha provocat que una gran quantitat de gent de peu, hagi començat a retirar els seus diners dels seus fons d'estalvis, i que les cases de molts particulars hagin esdevingut bancs improvisats. La por a la possible fallida, transmesa pels dirigents del país i diferents mitjans, a calat al carrer, que percep en la pròpia pell l'empitjorament de la situació. La manera amb la qual actua el govern canviant el sistema de recollida d'impostos entre cada 3 o 6 mesos, tampoc ajuda a calmar-la.


Les recents notícies assenyalant la fugida de 280.000 milions d'euros a bancs suïssos, no fan res més que confirmar aquestes sensacions.


La caiguda del consum i la xenofobia

L'augment dels impostos, amb una pujada de l'IVA del 23%, els preus dels carburants en alça (a algunes parts del país el litre de benzina ha arribat l'últim any a pagar-se a 1,80) i una taxa d'atur vorejant el 17%, han portat Grècia a una baixada del consum. Només a l'illa de Creta, una de les places fortes del turisme del país, l'últim any s'han tancat 215 empreses.


En un context, on el malestar social per la situació econòmica ha fet rebrotar la xenofòbia. El maig passat, els carrers d'Atenes van omplir-se de manifestants que demanaven un enduriment de la llei d'estrangeria i més seguretat, després de l'assassinat d'un ciutadà grec per un grup d'immigrants. Uns fets que foren acompanyats de diverses ràtzies i atacs d'incontrolats contra la població estrangera. En una onada de violència que l'aparició del moviment dels indignats i la seva extensió arreu del país unes setmanes després, sembla que de moment hagi aturat.


Els efectes en l'ensenyament

D'aquí dues setmanes, s'espera que el govern aprovi la nova llei d'ensenyament, que implica una reducció del 30% dels professionals dedicats a l'educació. I que de cara el proper curs, també suposarà la unificació de molts centres escolars, afectant d'aquesta forma a les poblacions més petites, amb la desaparició de les seves escoles. Les conseqüències seran unes classes atapeïdes, amb una ratio que de mitjana arribarà als 30 alumnes per aula. Al mateix temps que les escoles que fins ara feien un horari partit fins a les 5 de la tarda, amb servei de menjador inclòs, s'eliminaran, i només es mantindran les d'horari intensiu. Unes mesures que s'afegeixen a la ja situació precària de l'ensenyament públic i a unes condicions laborals del professorat pèssimes, que en la seva majoria es dediquen a fer classes particulars o a treballar en acadèmies privades, per tal d'arrodonir el seu sou i sovint, els continguts que no han acabat d'explicar a les aules.


La situació a les universitats es practicament molt semblant al que passa a primària o secundària. La majoria de facultats del país pateixen dèficits estructurals des de fa anys, i el govern no ha fet res fins ara per millorar-les. De fet, des del 5 de maig passat, el professors de la facultat Politècnica d'Atenes, una de les més emblemàtiques del país, per ser un símbol de resistència contra la dictadura, van aturar les seves classes indefinidament per la manca de personal docent i la impossibilitat d'atendre amb condicions a l'alumnat.


Un cas semblant el van protagonitzar els professors dels Instituts d'Ensenyament Tecnològic (TEI), els quals després de les vacances de Setmana Santa, van iniciar una vaga indefinida amb l'objectiu de cobrar una part important de les 6 mensualitats que l'estat els devia.



Els efectes negatius en la salut de les persones

Tots els països que han estat intervinguts per l'FMI han tingut una disminució de la seva esperança de vida entre 5 i 10 anys, amb unes mesures que afecten directament la vida dels ciutadans.” Així de contundent es mostrava un dels metges més reputats del país, el neurocirurgià P. Papanikolau, en el documental Debtocracy, centrat en la crisi grega i recentment estrenat a la xarxa. I que confirmen els informes de l'ONG grega “Metges del Món”, al parlar de crisi humanitària al centre d'Atenes, i que destaquen situacions no molt diferents als de l'anomenat Tercer Món. De fet, als hospitals del país, comença a ser preocupant la falta d'elements bàsics com el sabó, mantes, o recipients per l'anàlisi d'orina, entre d'altres. I la deixadesa en el manteniment de les seves infraestructures internes són realment greus. Uns extrems que no fan més que agreujar la precària sanitat grega, imbuïda des de fa dècades en la pràctica de la corrupció, en el que popularment es coneix com a fakelaki (sobret en grec), i que ha generat els últims anys grans escàndols.

A més a més, la desocupació, el deute i la pobresa, han afectat directament l'esperança de la població grega en un futur millor, l'augment d'un 25% dels suïcidis i dels avortaments els últims anys, no en deixa dubte.

En una conferència recent a l'institut francés d'Atenes, el filòsof Alen Badiou resumia el context actual: “Les crisis se solucionen a través de mesures impopulars i antisocials, que sovint poden ser mortals. Així controla el capitalisme la situació. El seu problema és com la gent accepta aquestes mesures, per això necessita de la violència.


Ps. Una part important d'aquest article ha estat publicat pel diari Ara.

dissabte, de juny 25, 2011

PER QUÈ ELS GRECS SÓN A LES PLACES?

Des del 25 de maig passat, la societat grega també compte amb el seu propi moviment dels indignats, que s'ha estés com una taca d'oli arreu de Grècia. El malestar creixent per la gestió política i la intervenció del FMI, s'havia expressat fins ara mitjançant diverses vagues generals i sectorials que havien paralitzat vàries vegades el país. La crisi social que viu Grècia és la més important des de la caiguda de la dictadura militar (1967-1974), una crisi que s'explica pel seguit de retallades impulsades pel govern, però també per les característiques del sistema econòmic actual, que no acaba d'encaixar amb certes pràctiques que defineixen la societat grega.


Quin paper hi juguen els partits polítics? El cansament per la bipolarització de l'esfera política, representada pel Partit Socialista Panhel·lènic i Nova Democràcia, ha estat un dels clams més sentits entre la ciutadania. La partitocràcia que governa el país des de fa més de 30 anys ha entrat en un cicle endèmic de decadència, amb una sèrie de famílies polítiques (Papandreus, Karamalis, …) que elecció rere elecció s'intercanvien els càrrecs. El mateix temps que l'associació entre política i corrupció esdevè una percepció generalitzada entre la població grega. A més a més, el desgast pel malbaratament dels fons estructurals europeus, conjuntament amb els escàndols que els últims 10 anys han implicat importants dirigents del país i grans empreses financeres com Goldmans Sachs o Siemens, no havien tingut encara una reacció clara al carrer.


I el tarannà grec? Sempre són perilloses les generalitzacions, però si hi han tres coses que els grecs perceben com a pròpies, aquestes són: la pàtria, la religió i la família. Grècia (no el govern) és l'entitat política en la qual la comunitat se sent unida i representada, l'atac a la seva independència o unitat, serà sempre vista com una agressió. En segon lloc, la religió cristiana ortodoxa és un dels pals de paller de la identitat grega, i serveix per netejar les consciències, tant dels polítics com de la societat en general. Dins aquesta triada, la família és la forma d'organització social bàsica on els individus expressen la seva solidaritat, normalment amb una xarxa de relacions (aliances) que van més enllà del propi nucli de parents més pròxims. L'intercanvi de favors entre membres de diferents famílies, el que es coneix com a rusfeti, és una pràctica ben coneguda (també pels polítics), utilitzada en diferents àmbits de la vida quotidiana. Un fet que perjudica clarament a aquells que no disposen d'una bona xarxa, i que explica el marcat individualisme grec.


I la corrupció? La corrupció, en major o menor grau, s'estén com una plaga per totes les esferes públiques i privades del país. Un fet que ha provocat el cansament de la massa social que es veu afectada i marginada per elles. I que exigeix ara des de les places, l'aplicació estricta de les lleis en peu d'igualtat, i un major respecte i compromís ètic entre la ciutadania.


I la ingerència exterior? Des de la seva formació l'any 1821, fins l'actualitat, Grècia ha comptat repetides vegades amb la intervenció de les potències internacionals en els afers interns i externs del país. Un fet que és recordat ampliament per la població grega, que veu en les mesures impopulars aplicades pel govern, un cop més la imposició estrangera, representada aquest cop pel FMI i el BCE. I que no fa més que alentir el sentiment de pertinença a una entitat política diferenciada, a cavall entre Europa i Àsia.


I un any de retallades? Des del maig del 2010 Grècia segueix les directrius imposades pel FMI al govern de Iorgos Papandreu, un temps suficient perquè la gent comenci a notar clarament els efectes de l'anomenat rescat. Les retallades han afectat tant a pensionistes com a treballadors en general, amb una disminució clara de les ajudes al sector públic, en procés de privatització. I que contrasta, amb les inversions per la compra d'armament a Alemanya i França, un fet que comença a ser fortament qüestionat en un país amb el servei militar obligatori i amb més de 100.000 soldats.


Article publicat el diari Ara, el dia 22 de juny, amb un altre títol.

dimarts, de juny 21, 2011

APUNTS HISTÒRICS SOBRE LA CRISI GREGA

Properament els líders europeus s'han de reunir per decidir el futur imminent de Grècia. L'aprovació urgent d'un segon rescat i la manera de fer-ho, divideix els països de la Unió, en un moment especialment crític pel país hel·lènic, amb una situació política i social inestable, a causa d'un deute que està apunt de portar-lo a la fallida econòmica. Un deute que no ha deixat d'aparèixer al llarg de la seva història recent, marcada pel control de les potències internacionals i el clientelisme dins el propi territori practicat per la classe política dirigent.


Quan sorgeix el país?

El 25 de març de 1821 és la data marcada per la historiografia oficial grega com l'inici de la guerra d'independència contra l'imperi otomà (que fins aquell moment dominava bona part de l'Europa oriental). Les potències internacionals empararen el conflicte bèl·lic, i entre d'altres aspectes, imposaren una dinastia monàrquica estrangera i financiaren en forma de crèdits una guerra de diferent intensitat, que s'acabà el 1922, amb el que es coneix com el desastre d'Àsia Menor. Uns esdeveniments que suposaren l'expulsió de la població cristiana ortodoxa d'aquesta àrea geogràfica en mans de la nova República Turca (més d'un milió), i l'expulsió per la banda grega de gran part de la població musulmana (uns dos-cents mil).


Com influeix el conflicte amb Turquia?

El conflicte serví per traçar les fronteres actuals entre aquests dos països, però significà un llast del qual Grècia tardà anys en recuperar-se. I que enverinà les relacions bilaterals entre aquests dos països, que passaren al llarg del segle XX per diferents alts i baixos, i que encara avui dia es reflexa a l'illa de Xipre, on les poblacions grega i turca xipriotes viuen des del 1975 separades pels seus respectius exèrcits. Actualment Grècia disposa de més de 100.000 soldats, un contingent molt important si tenim en compte la població del país.


Com evolucionà Grècia al llarg del segle XX?

Després de la desfeta a Àsia Menor, Grècia patirà greument les conseqüències d'un segle de conflictes amb el seu veí, que minvaran completament la seva subsistència econòmica, amb una població eminentment rural i un deute que no deixarà que el país aixequi cap. La cruenta ocupació nazi-feixista durant la Segona Guerra Mundial, donarà pas a una Guerra Civil (1945-1949) propiciada per les forces aliades, que veuran en el país un enclavament geopolític clau pel control de la zona. Dins aquest context, el país no començarà a sentir els efectes de certa recuperació econòmica fins l'entrada als anys 80, després d'haver patit una dictadura (1967-1974), haver expulsat la monarquia, restablert un sistema democràtic i haver-se incorporat al mercat únic europeu (CEE).


Com arribem a la crisi global actual?

La construcció de l'estat del benestar iniciada després de la Segona Guerra Mundial dins l'anomenat món occidental, amb el consumisme com a base, patirà durant els anys 70 del segle passat, una forta crisi econòmica que trobarà en la implantació dels crèdits la solució a aquest procés. Un procés però, que acabarà amb l'explosió de la bombolla immobiliària als Estats Units i l'inici d'una nova crisi que farà que els estats comencin a evocar diners en els bancs perquè no facin fallida. I aquests a la vegada començaran a limitar el crèdit als ciutadans i especular sobre la solvència dels estats.


Com reacciona Grècia davant de la crisi?

Aquesta situació comporta que Grècia demani ajuda a Europa, però a diferència dels Estats Units, la Unió no té una política comuna. L'Eurozona es divideix entre el centre i la perifèria, on Alemanya s'erigeix com el país més fort, amb unes polítiques laborals diferenciades dels seus homòlegs europeus, els quals en la seva majoria no poden competir amb el seu veí del nord. En aquest cas, Grècia és el germà pobre de la perifèria i es veu abocada a l'endeutament.


Quin és el paper del FMI i del BCE en la crisi grega?

La intervenció del FMI va encaminada a la destrucció de les finances de l'estat, a les privatitzacions en cadena, amb una recepta que ja va fracassar a l'Argentina, però que es repeteix degut a la falta d'autonomia financera del propi país i l'obligació imposada pel Banc Central Europeu de seguir les seves directrius, amb la imposició d'una política neoliberal. Unes mesures encaminades a la supervivència dels bancs, els creditors i les grans multinacionals, no de l'economia nacional. Unes mesures que de moment, només han fet augmentar el deute grec.


Quina ha estat la gestió dels polítics grecs els últims 30 anys?

La partitocràcia que ha dominat durant tres dècades Grècia, representada pel Partit Socialista i Nova Democràcia, amb un seguit de famílies que s'han anat intercalant en el poder, no queden tampoc exemptes de responsabilitat. Els casos de corrupció han estat constants durant aquests anys, i els fons estructurals europeus han acabat engrandint sovint, les butxaques dels seus mediadors. Al mateix temps que les grans empreses i corporacions financeres internacionals s'han acabat beneficiant dels favors als polítics de torn. A tall d'exemple, l'any 2001, el govern grec falsificava els comptes del seu deute amb l'ajuda de Goldman Sachs, un banc d'inversió americà, que es va lucrar gratament per aquests serveis.


Com actuen França i Alemanya davant la crisi grega?

Aquests països són els que es mostren més crítics amb Grècia i la seva economia, i li demanen unes retallades socials que afecten a les pensions i els salaris, però en cap cas en la inversió armamentística, dels quals ells en són els beneficiaris com a màxims exportadors.


Quina és la quantitat exacte del deute grec? On és? Com es va crear? A qui es deu?

Aquestes són les grans preguntes que queden per contestar. I que només una auditoria com cal, algun dia ens podria respondre.



Fonts:


Clogg, Richard (1998): “Historia de Grecia.” Cambridge: Cambridge University.

Debtocracy”: http://www.debtocracy.gr/

dilluns, de juny 20, 2011

LA INDIGNACIÓ GREGA (RTVMALLORCA)

La informació que arriba a la península referent a Grècia, és d'una poca consistència que més d'una vegada m'ha tret de polleguera. Per sort, sempre hi han excepcions i, hi han persones, que decideixen a costar-se sense prejudicis al país hel·lènic per explicar les coses des d'un angle diferent al de les agències d'informació tradicionals. Aquest és, des de la meva experiència, un bon reportatge:



Cròniques by RTVMallorca

dissabte, de juny 18, 2011

CARTA ENVIADA A LA VANGUARDIA

La fotografia que apareix en La Vanguardia (17-6) d’unes persones banyant-se en una font de la Pza. Catalunya i acompanyada amb la llegenda: «Indignats o incívics? no fa res més que seguir un discurs oficial que tendeix a reduir una indignació que va molt més enllà del que va passar a les afores del nostre Parlament, i del nostre país (a Grècia per exemple el mateix dia) a una simple qüestió d’incivisme o de «kale borroka» com recull el mateix diari uns cms. més amunt.


Aniré a la manifestació. I per demostrar que no sóc incívic em posaré corbata (encara que la corbata no sigui avui signe de gran cosa). Aniré a la manifestació per dir que potser som molts els indignats, cívics i no violents i que no ha de fer-se pagar a tots els indignats la violència d’alguns, suggerint que som uns incívics. Amb els meus 80 anys a sobre no crec per altra banda que la meva suposada violència es fes notar massa però si que, en canvi, manifestant pacíficament puc expressar tota la ràbia que porto a dins per la manera com es vol reduir al silenci, a una simple utopia de joventut, a un incivisme, a unes guerrilles urbanes .... una indignació legítima que hauria de fer-nos pensar a tots i molt. Una vegada més els polítics semblen més preocupats pel que els hi va passar a ells personalment (ensenyant la jaqueta, el clatell o l’helicòpter...) que no pas per les raons socials, econòmiques i polítiques que ens han portat a aquesta situació.


Lluís Mallart

(Antropòleg jubilat)