diumenge, d’abril 21, 2013

L'ADÉU DEL NÀUFRAG

Ja fa més de 6 anys, que un bon dia, l'amic Ràfols em va regalar aquest bloc. Va posar color a aquest espai per tal d'animar-me a explicar les meves aventures per Grècia i em va reptar, per dir-ho d'alguna forma, a mantenir-lo. En certa manera crec que ho he aconseguit i he intentat de no perdre el traç en això que anomenem escriure. El temps ha passat i aquest racó de l'espai sideral ha estat per a mi una fugida on evocar tota mena d'històries i pensaments amb els quals he anat dialogant durant tot aquest període.

M'hagués agradat haver estat més regular, no ser tan pesat amb les meves obsessions i ser molt més alegre, però cadascú és com és, i les coses no van precisament de la forma que a mi m'agradarien. Grècia, la protagonista principal d'aquest racó, es desfà, i un servidor, ja no sap què més dir o què pensar al tornar a veure monstres que em pensava enterrats en els llibres d'Història. Evocat com he estat en parlar de música, segurament triaria un cant de lament per definir la condició actual del país i més enllà.

Però en fi, això no és un adéu, sinó més aviat una mena de metamorfosi. Un canvi, un trasllat oficial cap uns altres paratges i formats, per tal de normalitzar i organitzar el meu tarannà en aquest món on em moc. Diguem-ne que faig un pas endavant, per deixar enrere naufragis i arrapar-me en el meu jo.

Gràcies per haver-me acompanyat durant aquest temps.

Gràcies de nou Lluís Ràfols per tornar-hi a ser.

Ens veiem, si voleu, a la meva nova casa: www.jordialsina.com

diumenge, de març 03, 2013

TROBADES DE MÚSICA MEDITERRANIA A TORROELLA DE MONTGRI

  • Creta és el melic del món. La història i el mite l’han convertit en l’enclavament indispensable entre l’orient i l’occident de la mediterrània, entre el nord i el sud. I ta kritikà, les músiques tradicionals, hi viuen amb la força incontenible del ball i de la veu. Les Trobades havien de passar inexcusablement per Creta, i aquest any es fa realitat amb el llaüt i la veu d’un dels músics actuals més destacats, Giorgos Xylouris, i l’apassionant riquesa dels balls que aglutina a la gent de cada poblet a les festes i a les celebracions. Des dels balls de casament al cant sobre textos improvisats, podem flairar en directe un panorama únic de la música i la dansa de l’illa dels déus hel·lènics.

    Formació
    Us oferim 12 hores de formació eminentment pràctica i sobretot participativa per aprofundir en la cançó i les danses de Creta. Haureu de trair un dels dos tallers, tot i que podreu fer un tast del que no trieu, i compartireu moments de treball en comú.

    Taller de Cançó
    Formador Giorgios Xylouris

    Taller que farà una mirada al cançoner popular cretenc. Els alumnes aprendran diverses melodies associades als cants de riztika provinents de la zona del Lefkà. Són cants monofònics d’origen pastoril que destaquen per la seva varietat de temàtiques associades a la vida quotidiana. També es treballaran les kondilles, cançons on es permet l’improvisació de versos, i per descomptat cançons per ser ballades.

    Taller de Danses
    Formadora: Fotini Trigonaki

    Al taller es treballaran les cinc danses més conegudes que avui dia es ballen indistintament a tota l’illa: syrtos xanioticos, siganos, kastrinos o malevizotis, pendozalis i sousta. La majoria són músiques que generalment parlen d’amor o fan referència a les passions. Poden ser “guerreres” (pidiktos) o “tranquil•les” (syrtos), i en la majora dels casos es ballen en forma de cercle obert.

    PREUS
    40 € / 35 € (si feu la inscripció abans del 15 d'abril)
    La inscripció dóna dret a rebre 12 hores de formació, dossier de l'alumne i entrada gratuïta a tots els concerts de les Trobades de Música. En finalitzar els tallers es lliurarà un certificat d'assistència.

    COM INSCRIURE'S
    Mitjançant el formulari d'inscripció online o per telèfon al Museu de la Mediterrània (972.75.51.80)
    Les sol·licituds d’inscripció seran ateses d’acord amb l’ordre de recepció i la inscripció no quedarà formalitzada fins que s'hagi fet l'ingrés.
    Hi ha places limitade
    s.

dissabte, de febrer 09, 2013

LA REBÉTIKA I METAXAS

La música ha estat sempre una de les formes d'expressió artística amb què les societats i el poder polític han buscat generar uns discursos i unes pràctiques amb les quals identificar-se. Per descomptat, les formes de crear aquestes identificacions no han estat les mateixes si han sorgit des d'una base popular o des d'una trona.

L'estat hel·lè, amb el seu inici fundacional l'any 1821, s'edificà principalment sobre dos pilar: la Grècia clàssica i Bizanci, la resta de períodes històrics pels quals passà el territori grec actual, comptaren ben poc. Així doncs, des d'un bon començament, el folklore i l'arqueologia serviren per traçar un fil conductor que lligués el nou estat amb aquests pilars, uns elements primordials per legitimar i identificar la “greícitat”.

Per suposat, la música no quedà al marge d'aquest procés de configuració comunitària. Durant tot el segle XX, no varen ser poques les intervencions de l'estat grec per intentar encaminar cap una banda o cap una altra les produccions musicals del país en funció d'un determinat discurs etnicitari. Una de les més sonades és donà durant l'època del dictador Metaxas. La gran onada de població immigrada d'Àsia Menor després de la seva expulsió l'any 1922, féu aflorar arreu del país, però sobretot a les ciutat d'Atenes i Tessalònica, un seguit de músiques que seguien patrons orientalitzats que feien evident la forta relació amb el passat otomà i que per la seva pràctica, estaven associades a un tarannà més marginal. Un fet del tot inacceptable per un feixista que pretenia elevar el poble hel·lènic cap una nova civilització, tot seguint els passos iniciats per Adolf Hitler a Alemanya i Benito Mussolini a Itàlia. D'aquesta manera, s'instaurà una forta censura que prohibí les lletres de les cançons referents a les drogues i elements considerats poc escaients per a la nova pàtria esdevenidora, al mateix temps que s'iniciava un procés d'europeització de les tonalitats i modes que recordaven massa als seus veïns turcs.

Criminalització i revalorització de la rebétika

El gènere musical més perjudicat fou la rebétika i els seus músics, que veieren com ells, les seves cançons i fins i tot els instruments, eren criminalitzats.
Fins ben entrat als anys 70, la seva obra no fou acceptada i valorada com es mereixia, gràcies al reconeixement que obtingueren per una nova fornada de músics.

L'any 1983, el director de cinema Costas Ferris retratà una part d'aquesta època a la pel·lícula “Rebétiko”. 



Haris Alexiou i Rosa Eskenazi a la televisió grega:



Improvisació entre el compositor Manos Hadtzidakis i Giorgos Zabetas al buzuki, l'any 1979 a la ràdio grega:



 
Presentació del film My SweetCanary (homenatge a Eskenazi) al festival de documentals de Tessalònica de l'any 2010. Amb la cantant grega Maria Koti i la turca Mehtap Demir