dijous, de març 31, 2011

LA CRETA INEXISTENT (I)


Si realment hi ha un component que ha servit per edificar l'estat grec, aquest ha estat la religió. L'església ortodoxa, amb l'ajuda d'una Europa també cristiana, ha fet d'aquest territori la seva marca, la seva terra promesa, per això no és estrany que a les esglèsies del país trobem dins o fora del seu recinte la bandera grega i la de l'imperi bizantí. O l'existència d'una república teocràtica al nord del país, en el qual les dones no hi poden accedir, el mont Athos. O que el ministeri d'educació, també sigui el de religió, en un maridatge pervers, on l'escola pública és la corretja principal de la doctrina de l'església. I el que encara resulta més paradoxal (o no) en un context de crisi, que els capellans i tot l'estol de jerarques que els acompanyen, siguin considerats treballadors de l'estat, és a dir, funcionaris.

Per això, trobar alguna resta de les altres comunitats religioses que durant segles havien viscut en aquest espai, resulta sovint una tasca ben difícil. Només els últims anys s'han començat a trencar les tendències que presentaven els musulmans que hi habitaven com si fossin l'home del sac, i encara així, passarà molt de temps fins que l'historiografia grega, abordi sense prejudici i normalitat, un període com el de la presència otomana, en el territori actual de l'estat grec.

El cas de Creta, no és una excepció, i avui dia, continua sent un tabú parlar dels cretencs musulmans, que entre el segle XIX i inicis del XX (els últims marxaren el 1923) abandonaren o foren expulsats de l'illa.

De les cendres de l'imperi otomà es configurà un nou mapa de l'Europa oriental, on les identificacions religioses serviren per crear les fronteres actuals de Grècia i de la nova República Turca.

dijous, de març 24, 2011

SITUACIÓ D'ALERTA A CRETA

No tenir la guerra al costat de casa fa veure les coses de manera diferent de si la tinguessis a prop. El congrés espanyol votava per una aclaparadora majoria la intervenció militar en la guerra (sense eufemismes) que s'està desenvolupant a Líbia. També actuarien de la mateixa manera si aquesta intervenció, donat el cas, fos a tocar de les seves fronteres? O que no fos una gran quantitat de petroli la substància que s'acumula en el subsol d'aquest país? Ho dubto. El món és ple de conflictes injustos en el qual la comunitat internacional no fa absolutament res.


A Grècia la situació es viu de forma molt diferent i l'alarma que han creat els esdeveniments bèl·lics dels últims dies, ha encès la preocupació dels ciutadans. El preu del petroli, que al país ja ha arribat a 1,70 al litre, amenaça de mermar encara més les butxaques de la població, amb un augment del seu preu, encara més accelerat. El turisme, l'única font d'ingressos que netament pot aportar algun benefici a l'economia grega, també mostra els seus dubtes en acostar-se a unes costes, per on sobrevolen avions, i hi transiten vaixells i submarins de guerra. Perquè la por al seu contagi, ja comença a ser una preocupació molt estesa entre oriünds i potencials visitants.


Unes inquietuds que es respiren principalment a l'illa de Creta, propiciades tant per la seva situació geogràfica, propera a la costa de Líbia, com per l'ubicació a la badia de Souda, situada a la seva part nord-occidental, d'una de les bases navals més importants de l'OTAN a la Mediterrània oriental. Una base que des de principi d'any ha registrat un considerable increment en les seves maniobres militars, que han comptat entre d'altres, amb la presència el passat mes de febrer, del caça mines de l'armada espanyola “Tajo”, procedent de la flota establerta a Cartegena.


Un emplaçament des d'on s'espera que properament hi arribi el portaavions francès Charles de Gaulle, emblema de la marina francesa, i que si fos necessari es podria incorporar a les operacions. Com també, l'arribada de 8 avions F-16 belgues, i 4 avions Mirage procedents de Qatar, i que confirmarien la implicació d'aquest país àrab en el conflicte.


Per altre banda, segons fonts del diari cretenc “Patris”, les casernes militars de l'illa, resten en situació d'alerta màxima, amb els sistemes antiaeris i antimíssils preparats per a qualsevol eventualitat.

dimecres, de març 16, 2011

BLANC BO BUSCA NEGRE POBRE


'No hi ha ningú que critiqui els projectes de cooperació. Ningú no gosa qüestionar una cosa que ha estat feta amb 'bona intenció'. Ningú no investiga sobre les fonts assecades, les vacunes caducades i les sales d'operacions sense estrenar que es poden trobar en qualsevol racó del continent africà. Els mitjans de comunicació, quan parlen de la cooperació, ho fan només des d'un punt de vista propagandístic. (…) La història de la cooperació al desenvolupament de l'Àfrica és la història d'un fracàs. Mai tanta gent, amb tan bones intencions, no havia dedicat tantes energies a una causa tan inútil.'

'L'estiu del 2002 van aterrar a l'aeroport de Douala un grup d'estudiants de medicina francesos. Havien de vacunar els pigmeus de la zona de Bipindi, al sud del Camerun. Van arribar a l'aeroport amb tot de vacunes, sense tenir en compte que en aquell país africà es poden comprar sense dificultats. Però, en canvi, no van preveure com havien de guardar-les. (…) Al cap de quaranta-vuit hores ja eren en mal estat i s'haurien d'haver llençat. Però els estudiants no havien vingut tan lluny per no res, i van continuar administrant-les, fossin en bon estat o en mal estat.'


Fragments d'una entrevista a Gustau Nerín a Vilaweb, antròpoleg resident a Guinea, arran de la publicació del seu nou llibre.



divendres, de març 11, 2011

VENDETTA A RITME DE HIP HOP

Encara que pugui semblar que això de les vendettes siguin coses del passat, o que la cançó que penjava a l'anterior article sigui una reminiscència d'antics rituals vindicatoris, en l'actualitat, de de tant en tant, apareixen a l'illa formes de solucionar conflictes que em recorden a certes pràctiques d'entendre la justícia que se situen fora del marc legal regulat per l'estat. Un tema el qual tot just començo a treure el nas, però que de ben segur anirà omplint més pàgines d'aquest bloc.

Us deixo un dels èxits musicals de fa un parell o tres d'estius a Grècia, interpretat pel cretenc Nikos Kyriakakis i el grup de hip hop grec VIP, no té pèrdua.



VENDETTA


Una història us explicaré obriu bé les orelles
Reuniu tot el vostre llinatge, el vostre oncle i la vostra tia


Vaig conèixer una noia, una noia formidable
I esperava el seu petó com si fos una medicina


Taquicàrdia i maldecap em va portar
I el cor i el cap em va tocar

Porta noia un got de raki


Degut a la meva forta passió
No podia treure'n l'aigua clara


Et prendré, et prendré
Amb un capellà i un compare
I portaré la beretta
Així es fa a Creta la vendetta

Una vendetta començaré, amor meu
Si no et converteixes amb la meva dona
Una vendetta boja sense final


Sí, estava tocat
Sí, estava tocat
Per les fletxes de l'amor


És una forta passió, per un amor únic
Com si piquessin un grapat de pedres al meu cap


I el principi somniava amb tu, nena meva


I començo a resar amb devoció i a senyar-me
I vaig fer una ofrena, em sembla que a sant Joan
I et robaré noieta amb l'ajuda del Zani
Peter porta les armes i la cretenca beretta
Avui mentor raptaré a la Marieta






dimarts, de març 08, 2011

LA RIZITIKA (II): LA CANÇÓ "XASTERIA"



Una de les temàtiques més recurrents en els cants de rizitika són les relacionades amb les activitats vinculades al registre vindicatori, tal com poden ser el robatori d'animals o la vendetta. Una de les cançons més populars que fan referència a una venjança de sang és la coneguda com a “Xasteria”, que podríem traduir com a “cel estrellat”. El curiós del cas, és que aquesta cançó fou popularitzada durant la dictadura dels coronels (1967-1974) pel músic cretenc Nikos Xylouris i el compositor Giannis Markopoulos, i es convertí ràpidament amb un himne de la resistència contra el règim feixista grec. El fet és, que a dia d'avui, aquesta cançó s'ensenya a les escoles gregues com una part de la història musical del país, com un dels cants que expressen millor el moviment de resistència al govern que dirigí Giorgos Papadopoulos, esdevenint el significat actual de la seva lletra un cant a la lluita i a la llibertat, i quasi ningú recorda el seu contingut semàntic original. El seu ús ha fet que la cançó mudes el seu caràcter ideològic inicial, encara que la lletra continuí fent evident a ulls forans, que ens parla d'una vendetta, d'una venjança total.


Ξαστέρια


Quan faci el cel estrellat,
quan arribi el mes de febrer,


agafaré la meva escopeta,
i la bònica bandolera,


per baixar a l'Omaló,
pel camí de Mousourou,


per deixar les mares sense fills,

les dones sense homes,

faré que els nens petits

plorin sense les mares,

plorin a la nit per aigua

i a la matinada per llet,

i a l'albada

per la seva desgraciada mare...