dilluns, d’agost 31, 2009

CULTURES MEDITERRÀNIES

"No existe una sola cultura mediterránea. Hay varias bajo la égida de un solo Mediterráneo. Surgieron y se extendieron una junto a otra, más o menos vinculadas y separadas. Las culturas mediterráneas son afines, pero no iguales. Por algunas características son similares, por otras distintas. Las semejanzas las deben al mar común y al encuentro de los pueblos, de las formas, de las obras, en sus costas. Las diferencias, a su vez, estan condicionadas por el origen, la historia, las costumbres. Ni parecidos ni diferencias son permanentes y completos, en unas partes predominan los primeros, en otras las segundas. La idea de la expulsión no ha dejado de acompañar a la inspiración del sur. Sísifo se ha convertido en un modelo. La idea del Mediterráneo y el Mediterráneo en sí no han logrado alcanzar la armonía."

(Pedrag Matvejevic. Brevario Mediterráneo. Pg 130)

dimarts, d’agost 18, 2009

AVUI HI HA CASAMENT

Hotel ABC, Thessaloniki, 17:00 hores. A l'entrar l'habitació m'obre una dona tota emperifollada i em somriu, a dins em trobo al nuvi amb calça curta i samarreta de tirants i una tauleta amb gotets de plàstic i una ampolla de raki. La resta, homes d'una trentena ja arreglats i passant l'estona abans de l'esdeveniment. A l'habitació cantem i el bozouki passa de mans mentre cada vegada la porta no para d'obrir-se i tancar, cada vegada som més. El veí de l'habitació del costat s'emprenya i comença a fer cops a la paret perquè parem. Com que observem que no entén que passa, decidim cantar ben fort “simera gamos geinetai” (avui hi ha casament), però res, sembla que per aquestes contrades no són tant comprensius quan hi ha festa, i l'última visita ens confirma que el veí del costat ha marxat emprenyat amb les maletes a una altra habitació de l'hotel, quina llàstima, podia haver vingut a cantar amb nosaltres.


Són ja les 18:20 i el casament és a les 19:00. El nuvi dóna l'ordre i entrem al seu dormitori per ajudar-lo a vestir. Podria semblar una imatge del passat, però és el més de juliol del 2009. Els seus amics casats són els que porten la batuta, els altres animem com podem els seus últims minuts de llibertat. Els pantalons, la camisa, el cinturó, l'americana, marquen la recta final... però la samarreta interior no queda bé! S'ha de tornar a treure l'americana i la camisa, mal auguri, bufa per si de cas, per sort tenia una samarreta de recanvi i repetim la meitat del ritual. Esperem que no sigui res i bevem l'últim raki abans de marxar i que el nuvi es planti davant de l'altar.