divendres, de juny 15, 2012

ALEXIS TSIPRAS: L'ESPERANÇA GREGA



Vaig anar a sentir just fa un mes a l'Alexis Tsipras quan va venir a Heraklion, una setmana abans de les darreres eleccions. L'ambient a la plaça dels Lleons de la capital cretenca era força animat, i la nombrosa presència de conciutadans que volien sentir en primera persona la veu d'algú que apel·lava a la justícia social, a la dignitat i a l'orgull d'un país completament abatut, deixava entreveure uns resultats que sorprendrien més endavant als oligarques europeus, que esperaven els redits de l'aplicació de la Doctrina del shock, que tan bons resultats fins aquell moment els havia donat.

Ho deia fa uns dies l'amic Jordi en el seu bloc: “En la II Guerra Mundial los bombardeos de saturación fueron utilizados profusamente en la estrategia aliada. Se creía que quebrantarían la moral de sus oponentes. Por contra, tras cada infierno de fuego la moral de la mayoría de los alemanes se reforzaba.” Aquesta darrera setmana, els ciutadans grecs són (som) un cop més, objecte d'un bombardeig d'amenaces i coaccions per part de les màximes instàncies polítiques, econòmiques i mediàtiques, en un intent desesperat de modificar amb les seves armes el vot dels hel·lens. El fàstic i la repugnància que em provoquen va més enllà del que pugui expressar en aquestes ratlles. Espero que algun dia tota aquesta colla d'éssers encorbatats disfressats de demòcrates i situats més enllà del bé i del mal, seguin al banc dels acusats i siguin jutjats per crims de lesa humanitat. No ho dic en broma. Ho he repetit abastament en aquest bloc: infants desnutrits, hospitals sense els mínims serveis bàsics, escoles degradades, gent gran sense el mínim per viure després d'anys i panys treballant, ... pobresa en definitiva i suïcidis, són les perles, després de dos anys, que ens ha deixat el maleït rescat (i aquí sense eufemismes).

Aquest dilluns, la plaça dels Lleons tornava a omplir-se fins a la bandera per tal de sentir aquest enginyer civil de 37 anys que ha aportat un bri d'esperança en una societat cansada del bipartidisme ranci que ha evocat al país en aquest atzucac. La seva victòria, a ulls d'un nàufrag, sembla possible. Segurament no seran tan macos ni tan eixerits com els pinten, ara bé, en el context actual, això importa ben poc.

Fotografia de l'Alexis Tsipras arribant al miting d'Heraklion (11/06/2012)

dilluns, de juny 11, 2012

"TA KRITIKÀ" JA ÉS UNA REALITAT


 
Finalment, després de fer-me el pesat entre els amics, familiars i coneguts durant quasi dos mesos, el projecte de micromecenatge amb el qual pretenia recollir diners per poder editar la meva recerca a Creta, s'ha fet realitat.

Moltes gràcies a tothom per la vostra ajuda i suport incondicional!!

La setmana passada vaig presentar el projecte al CAT de Gràcia i a “El Públic” de Mataró i, la veritat, és que el llibre ha tingut una acollida excel·lent. Ara falta que la gent el llegeixi...

I aprofitant l'avinentesa, també vaig ser convidat pel Jordi Martí als estudis de ràdio Estel per presentar el llibre (en un programa que s'emetrà durant el mes de juliol); també pels estudis de ràdio 3, on la Pilar Sampietro em va facilitar l'espai del seu programa Mediterráneo, per oferir durant una hora, un recorregut per “Ta Kritikà”; i tot i no poder assistir-hi, el Línia Folk d'Icatfm, també van fer una crònica dela presentació.

En fi... que després de tant de temps, és una alegria saber que un treball en el qual hi he abocat tantes hores (anys!), no quedarà només en un apunt del meu expedient acadèmic.

I espero altre cop, tot seguint el meu ritme habitual (a poc a poc i bona lletra), torna a activar aquest bloc.

Fotografia: Presentació a Mataró. Manel Subirats (Setzevents editorial) i Jordi Alsina.