dimecres, de gener 10, 2007

(A)ÏLLAT

L'1 de novembre diada de "Tots Sants" arribava un cop més a Grècia, aquesta vegada però, no per a fer el turisme, sinó per iniciar una nova vida i convertir-me en un element més d'aquest fenomen que en diuen migració. Després d'experiències similars he decidit establir-me a Creta perquè he trobat aquí la meva particular Ariadna, i no és que jo sigui Teseu (això són mites), sinó més aviat un nàufrag que giravolta que ha decidit marxar del laberint que representa Barcelona. I en el fons, quin millor lloc per algú que naufraga que un mar ple d'illes?

M'endinso altre cop, almenys de manera pública, en això que en diuen escriure, amb l´únic afany de compartir amb qui vulgui quatre línies sobre el que veig, sento, penso: sobre el que visc. I així, gràcies als cables, teclats, pantalletes, modems i no sé quantes coses més, teixir ponts amb les paraules i sentir-me acompanyat en aquest llarg viatge.

6 comentaris:

nunkagaleria ha dit...

Salut company!!!

Despres de 2 anys el naufrag ha tret el cap a la superficie, aqui estarem esperant mes cosetes teves.

nunkagaleria ha dit...

Ja t'he linkat http://www.mongelechiche.com.ar/links.php

marina ha dit...

Accepta tres grumets més en el teu viatge, i rep l'escalf de la nostra abraçada que no coneix fronteres, ja que tots som de la riba del "mare nostrum".
joan-cati-marina

Anònim ha dit...

Des de l'altra punta del Mediterrani estarem esperant notícies teves.
la carbonell

Anònim ha dit...

Salut!! I empenta!! Pepet

David ha dit...

Preuat amic, company de diàspora i eximi contador d'históries: que l'Adamastor i els seus colegues t'acompanyin en aquest nou viatge!

Abraço, camarada!