L'ADÉU DEL NÀUFRAG

Ja fa més de 6 anys, que un bon dia, l'amic Ràfols em va regalar aquest bloc. Va posar color a aquest espai per tal d'animar-me a explicar les meves aventures per Grècia i em va reptar, per dir-ho d'alguna forma, a mantenir-lo. En certa manera crec que ho he aconseguit i he intentat de no perdre el traç en això que anomenem escriure. El temps ha passat i aquest racó de l'espai sideral ha estat per a mi una fugida on evocar tota mena d'històries i pensaments amb els quals he anat dialogant durant tot aquest període.

M'hagués agradat haver estat més regular, no ser tan pesat amb les meves obsessions i ser molt més alegre, però cadascú és com és, i les coses no van precisament de la forma que a mi m'agradarien. Grècia, la protagonista principal d'aquest racó, es desfà, i un servidor, ja no sap què més dir o què pensar al tornar a veure monstres que em pensava enterrats en els llibres d'Història. Evocat com he estat en parlar de música, segurament triaria un cant de lament per definir la condició actual del país i més enllà.

Però en fi, això no és un adéu, sinó més aviat una mena de metamorfosi. Un canvi, un trasllat oficial cap uns altres paratges i formats, per tal de normalitzar i organitzar el meu tarannà en aquest món on em moc. Diguem-ne que faig un pas endavant, per deixar enrere naufragis i arrapar-me en el meu jo.

Gràcies per haver-me acompanyat durant aquest temps.

Gràcies de nou Lluís Ràfols per tornar-hi a ser.

Ens veiem, si voleu, a la meva nova casa: www.jordialsina.com