Vaig
anar a sentir just fa un mes a l'Alexis Tsipras quan va venir a
Heraklion, una setmana abans de les darreres eleccions. L'ambient a
la plaça dels Lleons de la capital cretenca era força animat, i la
nombrosa presència de conciutadans que volien sentir en primera
persona la veu d'algú que apel·lava a la justícia social, a la
dignitat i a l'orgull d'un país completament abatut, deixava
entreveure uns resultats que sorprendrien més endavant als
oligarques europeus, que esperaven els redits de l'aplicació de la
Doctrina del shock, que tan bons resultats fins aquell moment els
havia donat.
Ho
deia fa uns dies l'amic Jordi en el seu bloc: “En la II Guerra Mundial los bombardeos de saturación fueron utilizados profusamente en la estrategia aliada. Se creía que quebrantarían la moral de sus oponentes. Por contra, tras cada infierno de fuego la moral de la mayoría de los alemanes se reforzaba.” Aquesta darrera setmana,
els ciutadans grecs són (som) un cop més, objecte d'un bombardeig
d'amenaces i coaccions per part de les màximes instàncies
polítiques, econòmiques i mediàtiques, en un intent desesperat de
modificar amb les seves armes el vot dels hel·lens. El fàstic i la
repugnància que em provoquen va més enllà del que pugui expressar
en aquestes ratlles. Espero que algun dia tota aquesta colla d'éssers
encorbatats disfressats de demòcrates i situats més enllà del bé
i del mal, seguin al banc dels acusats i siguin jutjats per crims de
lesa humanitat. No ho dic en broma. Ho he repetit abastament en
aquest bloc: infants desnutrits, hospitals sense els mínims serveis
bàsics, escoles degradades, gent gran sense el mínim per viure
després d'anys i panys treballant, ... pobresa en definitiva i
suïcidis, són les perles, després de dos anys, que ens ha deixat
el maleït rescat (i aquí sense eufemismes).
Aquest
dilluns, la plaça dels Lleons tornava a omplir-se fins a la bandera
per tal de sentir aquest enginyer civil de 37 anys que ha aportat un
bri d'esperança en una societat cansada del bipartidisme ranci que
ha evocat al país en aquest atzucac. La seva victòria, a ulls d'un
nàufrag, sembla possible. Segurament no seran tan macos ni tan
eixerits com els pinten, ara bé, en el context actual, això importa
ben poc.
Fotografia de l'Alexis Tsipras arribant al miting d'Heraklion (11/06/2012)
Entrades
