dissabte, de setembre 01, 2012

ANIVERSARIS (I): EL CASAMENT

Un no es casa cada dia, i menys amb una encantadora cretenca com tu. Era un 27 d'agost de tal dia com avui, quan un servidor va despertar-se a una bonica casa d'Arxanes mig encostipat i acollonit davant el dia que l'esperava. La nit abans havíem estat celebrant a casa dels avis el pre-casamanent entre els amics i familiars més propers, un centenar, més o menys. Els catalans i els de més enllà havien quedat impressionats davant aquell tiberi preparat amb la cura d'aquell que vol quedar bé, i els cretencs havien quedat ben satisfets de veure com el xai, les patates al forn, la pasta, els cargols, el vi, el raiki... tot s'acabava, i el més important, els convidats acabaven farts. Els crits i els brindis en honor a la parella (tu i jo) s'intercalaven un darrera l'altre, en el que era només l'escalfament pel què vindria l'endemà.

Era un 27 d'agost de tal dia com avui, que el futur compare Venios venia a buscar-me a la porta de casa per anar a Pyrgos, als peus de la serra d'Asterousia, on unes hores més tard celebraríem el casament. En aquell racó de món, en una de les poques pensions que deuen haver-hi en 20 quilòmetres a la rodona hi tenia els meus convidats, una quarantena. Poqueta cosa, comparat amb els 700 que esperàvem per la teva banda. En aquella pensió la meva comitiva s'abillà i es preparà per la triomfal arribada al poble, i a mi, tal com marca el ritual, uns quants homes no casats van ajudar a vestir-me, davant la curiosa i divertida mirada dels meus parroquians.

Era un 27 d'agost de tal dia com avui, que em trobava dins un 4x4 encapçalant una caravana de cotxes que s'enfilava per les pelades muntanyes del sud de Creta en direcció a la nostra estimada Ethià. Un cop allà, la seqüència dels esdeveniments que feia tant de temps que preparàvem va activar-se amb una precisió que encara ara em sembla un somni. Un somni guanyat a pols, que començà durant aquella primavera lisboeta de fa ja una colla d'anys, quan la innocència dels nostres ulls volien mostrar-se molt més home i molt més dona del que realment érem, i en una rua amb història de poetes jugàvem a estimar-nos per primera vegada.

 
Φωτεινή, σ`αγαπώ!



1 comentari:

fotini ha dit...

κι εγώ σ'αγαπώ!