dijous, d’agost 16, 2012

SIRTAKI. MÉS ENLLÀ DE ZORBÀS (II)

"La creació d'una icona de Grècia"


  

Giorgios Proviàs: el creador d’una coreografia que va esdevenir ball
 
Els historiadors britànics Eric Hobsbawn i Terence Ranger insisteixen en el seu llibre L’invent de la tradició (Eumo, 1988) en el caràcter sovint inventat de moltes pràctiques (també musicals) que anomenem tradicionals. Aquest fet, segons els autors, converteix aquesta categorització en un element legitimador de certs fenòmens que són connectats amb un passat (re)creat per a aquesta finalitat.
En el cas que ens ocupa, el ball del final de la pel·lícula, conegut popularment com a sirtaki (συρτάκι), va ser una coreografia del ballarí Giorgos Proviàs basada en una dansa popular grega associada antigament als carnissers de Constantinoble: el hasapiko.

Tot i això, a l’exterior el sirtaki s’ha acabat convertint en un clixé de les danses del país, i un producte més a l’hora de vendre una imatge de Grècia. De fet, la seva etimologia prové de la divisó existent entre les danses de Grècia en dues categories: les “tranquil·les”, syrtos, i les “guerreres”, pidikhtos. El sirtaki incorpora en la seva realització elements de totes dues categories, tant si es balla en línia com en cercle, ja que té una part més lenta a l’inici (4/4) i una altra de més ràpida (2/4) a mesura que va avançant el ball i s’accelera el ritme. Cal afegir també que justament a la província de Xanià (Creta) un dels balls més populars és el syrtos xaniotikos, i que ‘aki’, en grec, és un diminutiu.
Per tant, l’inventor de la dansa va ser Giorgos Proviàs, conegut com ‘el Nureiev dels balls populars’, un ballarí que ja havia treballat anteriorment realitzant les coreografies de la pel·lícula Mai en diumenge (1960), dirigida per Jules Dassin i amb música de Manos Hadjidakis. Malauradament, tot i que Proviàs havia arribat a un acord amb el director i el seu productor per ensenyar a ballar els actors i dirigir la part coreogràfica del film, no va arribar a sortir mai als crèdits de la pel·lícula. Un contratemps amb els seus compromisos laborals a la capital grega, on ballava en un dels locals més famosos amb la seva companyia, va fer que no pogués acabar el rodatge del film a Creta i es veiés obligat a tornar.

Aquest fet va molestar profundament la direcció de la pel·lícula, i va ocasionar que el creador del famós ball restés en l’anonimat. Anys més tard, Proviàs comentava aquesta situació de la següent manera: “No sé si el temps s’atura mentre ballo... però crec que vaig agafar una gran responsabilitat, perquè ensenyant el sirtaki a Anthony Quinn i als altres actors vaig fer que tot el món saltés amunt i avall amb els ritmes grecs!”.


Ps. Vídeo: Giorgos Proviàs ballant un zebekiko.