dilluns, d’agost 20, 2012

SIRTAKI. MÉS ENLLÀ DE ZORBÀS (i III)

Giorgios Koutsourelis: el pare del sirtaki

 

 

“Αixeca’t, petita meva, a ballar el ‘Kritiko syrtaki’,

i aireja el cor perquè surti l’entusiasme.”
 
(Versos del “Kritiko syrtaki” de Giorgios Koutsourelis)
 
Després de l’èxit obtingut el 1950 amb la cançó “Armenoxorianos Syrtos”, l’any 1953 el llaütista Giorgos Koutsourelis (1914-1994), de la localitat de Kissamos (Creta), va tornar a gravar una revisió d’aquest tema, aquest cop amb el títol de “Kritiko syrtaki”, és a dir, el sirtaki cretenc; una melodia que anys més tard utilitzaria un dels seus antics alumnes al Conservatori de Xanià, Mikis Theodorakis, com a base de la banda sonora de Zorbàs, un fet que el llaütista explicava d’aquesta manera: “El famós i tristament cèlebre ‘Kritiko syrtaki’, que no sé si val la pena que ho digui ara, me’l va plagiar Mikis Theodorakis, el vaig concebre estant al llit mig endormiscat. Recordo que em vaig aixecar automàticament, vaig agafar el meu llaüt i vaig començar a buscar ràpidament aquelles notes que havien aparegut enmig de la nit abans que desapareguessin. Quan em vaig trobar en un estat d’ànim correcte, vaig harmonitzar les veus i vaig presentar la meva composició, que vaig gravar amb el títol ‘Armenoxoriano syrto’, l’any 1950, amb la discogràfica Colombia, i tres anys després com a ‘Kritikó syrtaki’”. (Aerakis 1994: 124).
 
La polèmica pels drets i la propietat intel·lectual de la música de la pel·lícula, tal com explica Giorgos Koutsourelis fill, va acabar el 1984 als tribunals atenencs, quan els testimonis, músics tots ells, que havien d’autentificar la paternitat del sirtaki i declarar en contra del conegut compositor, no es van presentar al judici. D’aquesta manera, Theodorakis en va continuar sent oficialment el creador, i va seguir beneficiant-se dels rèdits d’una composició que, tal com afirmen Nikos Giakoumakis, de l’Associació Cultural Roda (Creta), i el llaütista Giorgos Xylouris, “tots els cretencs sabem que no és seva”. Una afirmació que l’any 1995 el mateix Theodorakis corroborava en un concert realitzat al camp d’esports de Xanià, afirmant, a micròfon obert, que tot seguit interpretarien el sirtaki de Koutsourelis. La llàstima és que aquest reconeixement arribava un any després de la mort de l’artista.
 
 
La influència de la pel·lícula / Més enllà de la pel·lícula
 
La ‘dansa del Zorbàs’ va tenir una repercussió tan gran que molts professors de ball d’arreu del món van haver d’aprendre’n els passos, davant la demanda creixent dels seus alumnes per ballar la ‘dansa de Grècia’. Aquesta moda va anar acompanyada del so característic del buzuqui, que conjuntament amb el formatge feta i la mussaca, es van convertir en sinònim de Grècia entre els turistes estrangers i a les tavernes gregues d’arreu del món. L’any 1975, Ted Petrides, musicòleg i professor de danses grecoamericà, publicava amb gran èxit el llibre Greek dances (Lycabettus Press), on descrivia els passos de la majoria de danses populars gregues, entre les quals també incloïa el sirtaki.
Al mateix temps, la banda sonora del film es convertia en un gran èxit comercial i en una melodia que ràpidament es va associar amb ‘l’esperit del país’. Encara actualment no hi ha cap ‘nit grega’ organitzada per la indústria turística en la qual no aparegui l’esperat ball.
 
La pel·lícula, que va guanyar tres Oscar de l’acadèmia de Hollywood, va ser adaptada el 1968 i convertida en musical de Broadway amb el nom de Zorbàs, un espectacle que des de llavors seria portat infinitat de vegades als teatres d’arreu del món. Fins i tot l’any 1999 es presentava el curtmetratge escocès Billy and Zorba, sobre la història d’un pescador que es creia que era el protagonista de la novel·la de Kazantzakis.
 
Al llarg dels anys, la cançó ha estat versionada per autors com Chet Atkins, José Feliciano, els Gipsy Kings o Herb Alpert & the Tijuana Brass, i el seu ús ha estat associat a contextos tan diversos com l’animació dels partits de beisbol dels Rangers de Texas, a la detenció de la cúpula de Sendero Luminoso, en descobrir-se la seva identitat gràcies a un vídeo on es veien els seus màxims dirigents ballant embriagats al so d’aquesta dansa, i finalment a la coreografia d’un grup de joves aborígens australians, que es va presentar l’any 2008 en un concurs televisiu, i que va obtenir un gran ressò en aquest país i a la xarxa.
 
Comité Central de Sendero Luminoso, el 1989 a Lima, ballant el sirtaki (al final del vídeo): 
 
 
 
Aborígens australians ballant el sirtaki en un concurs de televisió: