dissabte, de juliol 07, 2012

DESPRÉS DE LES ELECCIONS

 
Ja han passat tres setmanes de les eleccions gregues, però el degotall de notícies que se succeïxen sense parar, sembla que que enlloc de 20 dies, hagin passat uns quants mesos. No hi ha res com tenir ben saturats i distrets el personal, no fos cas que penséssim massa.

Alexis Tsipras haurà d'esperar encara si vol convertir-se en l'esperança grega, els resultats el van deixar a les portes de la victòria, en un meritori segon lloc, però realment insuficient per a canviar el color polític del país hel·lè, que s'entossudeix a seguir en mans d'aquells que durant 40 anys han fet i desfet a cor que vols. Els resultats han estat per molts (jo m'hi incloc) un gerro d'aigua freda, una mala notícia que ens portarà més misèria. Els nazis d'Alba Daurada han entrat al parlament, consolidant-se d'aquesta manera l'opció ultradretana que va començar a incubar-se des de l'any 2004 amb la irrupció al parlament grec dels feixistes de LAOS, que en aquest cas, n'han quedat fora. En el que comença a ser una perillosa deriva de la societat grega cap a posicions essencialistes, on l'Altre, corre el perill de ser totalment foragitat i, si fa falta, fagocitat. Res de nou que no hàgim vist al llarg del segle XX, la permivissitat de les potències occidentals davant les dictadures franquista i salasarista va ser paradigmàtica. La recepta, era ben fàcil, millor tenir una dictadura que no posi en qüestió el model econòmic capitalista (i es converteix en un aliat geoestratègic importantíssim), que no pas un govern escollit pel poble amb temptacions de caràcter socialista. Guardant les distàncies i sense ganes de recaure en anacronismes, el que hem viscut en aquestes darreres eleccions, m'ha fet recordar inevitablement els passatges més foscos de l'intervencionisme occidental davant de governs escollits democràticament. Evidentment, no ens han enviat els tancs, però la retòrica i les amenaces continues de la vinguda de l'apocalipsi si la coalició d'esquerres guanyava les eleccions han estat d'escàndol. I això, que no deixa de ser un partit amb un programa clarament socialdemòcrata... sort!

En fi, que la tragicocomèdia grega encara no s'ha acabat, qui es pensi el contrari va totalment errat. De moment sembla que ens encaminem cap una nova lapidació d'aquesta unitat política administrativa que coneixem com Estat, ja veurem però com acaba.