dijous, d’abril 19, 2012

PER PRIMERA VEGADA PADRÍ


L'any 2007 s'estrenava a Grècia la pel·lícula “Per primera vegada padrí”, un film dirigit per Olga Malea i que comptà entre els seus guionistes principals amb Nikos Papandreu, el germà del “flamant” ex primer ministre grec, Iorgos Papandreu.


La pel·lícula en sí, no deixa de ser una comedieta entretinguda de diumenge a la tarda amb la qual un públic familiar pot passar una bona estona. Però allò que des del meu punt de vista mereix parar-hi atenció, és en la veracitat de la història que ens expliquen.

Ens situem en ple procés democratitzador de la societat grega després de la caiguda de la dictadura dels coronels, en un moment de reoganització de les forces polítiques del país. És en aquest context, quan Andreas Papandreu que acabava de tornar de l'exili fundà el PASOK (Partit Socialista Panhel·lènic) i començà a teixir aliances amb individus de diferents parts del territori hel·lènic. En el cas cretenc, tal com ens descriu la pel·lícula, quina és una de les pràctiques que segueix? Apadrinant un nen. El problema però, es planteja quan l'atepeïda agenda del polític l'impossibilita per acomplir amb el seu compromís. Davant aquest fet, decideix enviar-hi el seu fill Nikos, de només 7 anys i que en prou feines pot fer-se entendre amb el grec, ja que ha crescut en territori nord-americà (i una dada que no surt al film, la seva mare també és d'aquesta nacionalitat). El nen doncs, té la feixuga tasca d'extremar lligams amb un influent llinatge de l'illa per d'aquesta manera expandir el tentacles del partit en el territori. En un clar exemple de com ha funcionat el clientelisme dins la política grega i, com en el cas cretenc, justament per la seva organització social, ha estat abastament corrompuda per aquestes pràctiques que han aplicat les dues principals forces polítiques que han dirigit el país els últims 35 anys. La lleialtat política s'ha comprat mitjançant favors de tota mena, i les subvencions lligades al camp i a la ramaderia han estat el pa de cada dia les darreres dècades. Un dels moments més graciosos i reveladors de la pel·lícula, és quan el petit, ja ha arribat a Creta i superat el primer xoc, tant d'aquells que esperen el futur president del país com del protagonista que no acaba d'entendre ben bé on l'han enviat, es veu envoltat de caps de família que un a un van sol·licitant-li diferents favors, a canvi, s'entén, de la seva fidelitat.


Les relacions de patronatge i el clientalisme polític han estat abastament estudiades per les ciències socials. Des del meu punt de vista, l'extensió d'aquestes pràctiques en la societat grega ha esdevingut una de les causes de la crisi social actual que pateix el país (les altres són ben conegudes), que ha vist impotent com el que pretenia ser una forma de control de l'estat modern “burocràtic”, ha acabat convertint-se en un instrument de dominació.