dissabte, de juny 18, 2011

CARTA ENVIADA A LA VANGUARDIA

La fotografia que apareix en La Vanguardia (17-6) d’unes persones banyant-se en una font de la Pza. Catalunya i acompanyada amb la llegenda: «Indignats o incívics? no fa res més que seguir un discurs oficial que tendeix a reduir una indignació que va molt més enllà del que va passar a les afores del nostre Parlament, i del nostre país (a Grècia per exemple el mateix dia) a una simple qüestió d’incivisme o de «kale borroka» com recull el mateix diari uns cms. més amunt.


Aniré a la manifestació. I per demostrar que no sóc incívic em posaré corbata (encara que la corbata no sigui avui signe de gran cosa). Aniré a la manifestació per dir que potser som molts els indignats, cívics i no violents i que no ha de fer-se pagar a tots els indignats la violència d’alguns, suggerint que som uns incívics. Amb els meus 80 anys a sobre no crec per altra banda que la meva suposada violència es fes notar massa però si que, en canvi, manifestant pacíficament puc expressar tota la ràbia que porto a dins per la manera com es vol reduir al silenci, a una simple utopia de joventut, a un incivisme, a unes guerrilles urbanes .... una indignació legítima que hauria de fer-nos pensar a tots i molt. Una vegada més els polítics semblen més preocupats pel que els hi va passar a ells personalment (ensenyant la jaqueta, el clatell o l’helicòpter...) que no pas per les raons socials, econòmiques i polítiques que ens han portat a aquesta situació.


Lluís Mallart

(Antropòleg jubilat)