dimarts, de juny 21, 2011

APUNTS HISTÒRICS SOBRE LA CRISI GREGA

Properament els líders europeus s'han de reunir per decidir el futur imminent de Grècia. L'aprovació urgent d'un segon rescat i la manera de fer-ho, divideix els països de la Unió, en un moment especialment crític pel país hel·lènic, amb una situació política i social inestable, a causa d'un deute que està apunt de portar-lo a la fallida econòmica. Un deute que no ha deixat d'aparèixer al llarg de la seva història recent, marcada pel control de les potències internacionals i el clientelisme dins el propi territori practicat per la classe política dirigent.


Quan sorgeix el país?

El 25 de març de 1821 és la data marcada per la historiografia oficial grega com l'inici de la guerra d'independència contra l'imperi otomà (que fins aquell moment dominava bona part de l'Europa oriental). Les potències internacionals empararen el conflicte bèl·lic, i entre d'altres aspectes, imposaren una dinastia monàrquica estrangera i financiaren en forma de crèdits una guerra de diferent intensitat, que s'acabà el 1922, amb el que es coneix com el desastre d'Àsia Menor. Uns esdeveniments que suposaren l'expulsió de la població cristiana ortodoxa d'aquesta àrea geogràfica en mans de la nova República Turca (més d'un milió), i l'expulsió per la banda grega de gran part de la població musulmana (uns dos-cents mil).


Com influeix el conflicte amb Turquia?

El conflicte serví per traçar les fronteres actuals entre aquests dos països, però significà un llast del qual Grècia tardà anys en recuperar-se. I que enverinà les relacions bilaterals entre aquests dos països, que passaren al llarg del segle XX per diferents alts i baixos, i que encara avui dia es reflexa a l'illa de Xipre, on les poblacions grega i turca xipriotes viuen des del 1975 separades pels seus respectius exèrcits. Actualment Grècia disposa de més de 100.000 soldats, un contingent molt important si tenim en compte la població del país.


Com evolucionà Grècia al llarg del segle XX?

Després de la desfeta a Àsia Menor, Grècia patirà greument les conseqüències d'un segle de conflictes amb el seu veí, que minvaran completament la seva subsistència econòmica, amb una població eminentment rural i un deute que no deixarà que el país aixequi cap. La cruenta ocupació nazi-feixista durant la Segona Guerra Mundial, donarà pas a una Guerra Civil (1945-1949) propiciada per les forces aliades, que veuran en el país un enclavament geopolític clau pel control de la zona. Dins aquest context, el país no començarà a sentir els efectes de certa recuperació econòmica fins l'entrada als anys 80, després d'haver patit una dictadura (1967-1974), haver expulsat la monarquia, restablert un sistema democràtic i haver-se incorporat al mercat únic europeu (CEE).


Com arribem a la crisi global actual?

La construcció de l'estat del benestar iniciada després de la Segona Guerra Mundial dins l'anomenat món occidental, amb el consumisme com a base, patirà durant els anys 70 del segle passat, una forta crisi econòmica que trobarà en la implantació dels crèdits la solució a aquest procés. Un procés però, que acabarà amb l'explosió de la bombolla immobiliària als Estats Units i l'inici d'una nova crisi que farà que els estats comencin a evocar diners en els bancs perquè no facin fallida. I aquests a la vegada començaran a limitar el crèdit als ciutadans i especular sobre la solvència dels estats.


Com reacciona Grècia davant de la crisi?

Aquesta situació comporta que Grècia demani ajuda a Europa, però a diferència dels Estats Units, la Unió no té una política comuna. L'Eurozona es divideix entre el centre i la perifèria, on Alemanya s'erigeix com el país més fort, amb unes polítiques laborals diferenciades dels seus homòlegs europeus, els quals en la seva majoria no poden competir amb el seu veí del nord. En aquest cas, Grècia és el germà pobre de la perifèria i es veu abocada a l'endeutament.


Quin és el paper del FMI i del BCE en la crisi grega?

La intervenció del FMI va encaminada a la destrucció de les finances de l'estat, a les privatitzacions en cadena, amb una recepta que ja va fracassar a l'Argentina, però que es repeteix degut a la falta d'autonomia financera del propi país i l'obligació imposada pel Banc Central Europeu de seguir les seves directrius, amb la imposició d'una política neoliberal. Unes mesures encaminades a la supervivència dels bancs, els creditors i les grans multinacionals, no de l'economia nacional. Unes mesures que de moment, només han fet augmentar el deute grec.


Quina ha estat la gestió dels polítics grecs els últims 30 anys?

La partitocràcia que ha dominat durant tres dècades Grècia, representada pel Partit Socialista i Nova Democràcia, amb un seguit de famílies que s'han anat intercalant en el poder, no queden tampoc exemptes de responsabilitat. Els casos de corrupció han estat constants durant aquests anys, i els fons estructurals europeus han acabat engrandint sovint, les butxaques dels seus mediadors. Al mateix temps que les grans empreses i corporacions financeres internacionals s'han acabat beneficiant dels favors als polítics de torn. A tall d'exemple, l'any 2001, el govern grec falsificava els comptes del seu deute amb l'ajuda de Goldman Sachs, un banc d'inversió americà, que es va lucrar gratament per aquests serveis.


Com actuen França i Alemanya davant la crisi grega?

Aquests països són els que es mostren més crítics amb Grècia i la seva economia, i li demanen unes retallades socials que afecten a les pensions i els salaris, però en cap cas en la inversió armamentística, dels quals ells en són els beneficiaris com a màxims exportadors.


Quina és la quantitat exacte del deute grec? On és? Com es va crear? A qui es deu?

Aquestes són les grans preguntes que queden per contestar. I que només una auditoria com cal, algun dia ens podria respondre.



Fonts:


Clogg, Richard (1998): “Historia de Grecia.” Cambridge: Cambridge University.

Debtocracy”: http://www.debtocracy.gr/