diumenge, d’abril 10, 2011

LA CRETA INEXISTENT (II)

Deia fa uns dies, que la religió cristiana ortodoxa ha estat un dels pilars amb els quals s'ha edificat la identitat grega i, com aquest fet, ha amagat tota una realitat històrica al voltant de la població musulmana que fins fa poc també habitava en el territori cretenc. Però el que m'ha sorprès més últimament, és la poca informació existent al voltant dels jueus de Creta.


Una població que s'establí a l'illa fa més de 2000 anys i que fins fa 4 dies, encara hi eren presents. D'informació sobre la important comunitat sefardita establerta a Tessalònica o altres parts del país, les llibreries en van força plenes, però dels jueus de Creta, en prou feines una línia. Només al museu d'història de la ciutat d'Heraklion, s'hi poden trobar algunes referències. Davant aquesta constatació, i després d'assabentar-me que a la bonica localitat de Xanià, situada a l'extrem occidental de l'illa, hi havia una antiga sinagoga que funcionava, vaig decidir acostar-m'hi. Una visita, que vaig resumir, més o menys de la següent manera, en el meu diari de camp:


La visita a la sinagoga compleix les expectatives, encara que dels jueus cretencs, res de res. Tots els que quedaven després d'anys i panys a l'illa, uns 300, van morir a bord d'un vaixell de guerra nazi que els portava a Auschwitch, i que l'armada anglesa va encarregar-se de bombardejar amb un submarí, l'any 1944 (víctimes col·laterals en diuen ara). Només tres van aconseguir escapar del seu trasllat als camps, i van acabar vivint a Israel. Un cop acabada la guerra va recollir-se certa informació al voltant de les vides d'aquesta població, gràcies a entrevistes fetes als seus veïns, i a manuscrits que va aportar una filla d'un dels tres supervivents. Malauradament, a l'inici de l'any 2010, la sinagoga, que havia tornat a funcionar altre cop des del 1999, va patir dos atacs de 5 energumens que van provocar la desaparició de tota la documentació que s'havia recuperat, i que aportava una importantíssima informació de la vida d'aquesta comunitat a l'illa, entre d'altres coses documentació amb centenars d'anys, tant de la comunitat sefardita, com la d'origen grec, coneguda com a romaní. El foc va arrasar amb la majoria de dependències de la sinagoga.


La visita però, no va deixar de ser profitosa, el secretari de la sinagoga, un tal Alexandros d'origen grecoamericà va fer d'amfitrió, i ens va donar forces detalls de la situació actual. L'espai s'ha anat configurant a partir d'una comunitat formada basicament per 8 persones, alguns d'ells jueus, d'altres no. Els jueus provenen d'Israel i, si per alguna cosa són a Creta, no és justament per la seva basant espiritual o religiosa, justament aquest és un dels motius pels quals no resideixen al seu país d'origen. Els altres membres són d'altres confessions amb un interès concret amb el fet religiós.


La sinagoga és una mostra d'aquest conglomerat d'interessos, l'espai està farcit de referències vàries: a cultes jueus associats a comunitats d'origen divers tals com la sefardita, amb diferents ous d'estruç penjats de la làmpada central de l'espai de culte, combinats amb uns penjolls de procedència budista, o la presència d'uns coixins als bancs amb motius daurats més característics de l'Índia, que no pas de la mateixa Creta. En definitiva un espai de culte, que vol enllaçar i mantenir la memòria del judaisme que durant segles va viure a l'illa, però que no viu encarat en la recreació d'un passat, del qual n'ha quedat, per desgràcia, tan poca cosa, si no que s'alimenta de la gent que vol participar d'una manera activa en la seva nova configuració.