dimarts, de març 08, 2011

LA RIZITIKA (II): LA CANÇÓ "XASTERIA"



Una de les temàtiques més recurrents en els cants de rizitika són les relacionades amb les activitats vinculades al registre vindicatori, tal com poden ser el robatori d'animals o la vendetta. Una de les cançons més populars que fan referència a una venjança de sang és la coneguda com a “Xasteria”, que podríem traduir com a “cel estrellat”. El curiós del cas, és que aquesta cançó fou popularitzada durant la dictadura dels coronels (1967-1974) pel músic cretenc Nikos Xylouris i el compositor Giannis Markopoulos, i es convertí ràpidament amb un himne de la resistència contra el règim feixista grec. El fet és, que a dia d'avui, aquesta cançó s'ensenya a les escoles gregues com una part de la història musical del país, com un dels cants que expressen millor el moviment de resistència al govern que dirigí Giorgos Papadopoulos, esdevenint el significat actual de la seva lletra un cant a la lluita i a la llibertat, i quasi ningú recorda el seu contingut semàntic original. El seu ús ha fet que la cançó mudes el seu caràcter ideològic inicial, encara que la lletra continuí fent evident a ulls forans, que ens parla d'una vendetta, d'una venjança total.


Ξαστέρια


Quan faci el cel estrellat,
quan arribi el mes de febrer,


agafaré la meva escopeta,
i la bònica bandolera,


per baixar a l'Omaló,
pel camí de Mousourou,


per deixar les mares sense fills,

les dones sense homes,

faré que els nens petits

plorin sense les mares,

plorin a la nit per aigua

i a la matinada per llet,

i a l'albada

per la seva desgraciada mare...