dijous, de març 31, 2011

LA CRETA INEXISTENT (I)


Si realment hi ha un component que ha servit per edificar l'estat grec, aquest ha estat la religió. L'església ortodoxa, amb l'ajuda d'una Europa també cristiana, ha fet d'aquest territori la seva marca, la seva terra promesa, per això no és estrany que a les esglèsies del país trobem dins o fora del seu recinte la bandera grega i la de l'imperi bizantí. O l'existència d'una república teocràtica al nord del país, en el qual les dones no hi poden accedir, el mont Athos. O que el ministeri d'educació, també sigui el de religió, en un maridatge pervers, on l'escola pública és la corretja principal de la doctrina de l'església. I el que encara resulta més paradoxal (o no) en un context de crisi, que els capellans i tot l'estol de jerarques que els acompanyen, siguin considerats treballadors de l'estat, és a dir, funcionaris.

Per això, trobar alguna resta de les altres comunitats religioses que durant segles havien viscut en aquest espai, resulta sovint una tasca ben difícil. Només els últims anys s'han començat a trencar les tendències que presentaven els musulmans que hi habitaven com si fossin l'home del sac, i encara així, passarà molt de temps fins que l'historiografia grega, abordi sense prejudici i normalitat, un període com el de la presència otomana, en el territori actual de l'estat grec.

El cas de Creta, no és una excepció, i avui dia, continua sent un tabú parlar dels cretencs musulmans, que entre el segle XIX i inicis del XX (els últims marxaren el 1923) abandonaren o foren expulsats de l'illa.

De les cendres de l'imperi otomà es configurà un nou mapa de l'Europa oriental, on les identificacions religioses serviren per crear les fronteres actuals de Grècia i de la nova República Turca.