dijous, de febrer 10, 2011

MÚSICS DE CRETA: MARIA KOTI


A l'estiu anava al poble, Xersonisos. Abans era més poble, això que existeix ara és només turístic. Els últims anys els pobles s'abandonen, perquè els joves marxen, i això vol dir que no hi ha continuïtat cultural, i més concretament amb la música. Si no hi ha vida, no pot haver-hi música, perquè aquesta sorgeix de la gent, per això la majoria de les músiques tradicionals són anònimes.”


A la ciutat escoltava diversa música, i el poble tenia l'oportunitat d'escoltar música tradicional: lyres, llaüts, … sobretot a les festes i els casament. Allà vaig aprendre a ballar les danses cretenques, amb un oncle que ensenyava als nens del poble. D'altres balls els vaig aprendre sola, amb la comunitat, dins les festes. Durant aquella època també vaig anar al conservatori, i a casa teníem una ràdio on escoltàvem els principals músics de l'illa (Xylouri, Skordalos, …).”


A Creta, la música és una forma de vida, desgraciadament a mida que passa el temps desapareix. Encara pots anar els pobles on hi han cantades, com a Melambes. Allà vaig anar-hi el 15 d'agost i vaig escoltar gent jove i vells tocant, la gent es reuneix al voltant dels lyraris i ballen. Hi ha encara un intercanvi entre ells.”


Al meu poble, ara tots els joves només tenen relació amb el turisme, llavors es trenca aquest intercanvi. Abans en el poble, els casaments es feien a la plaça, ara ja no. I van al restaurant, abans no. Ara un cop a la setmana fan una festa pels turistes amb un “jukebox”, no ho fan pel poble ho fan per a ells, per fer diners. Sobretot a la costa nord de Creta no els importa, als pobles de muntanya encara dura. A la costa nord només els importa fer diners, els vells ja són morts i els que queden només pensen amb els turistes. Als altres pobles et conviden, es preocupen que estiguis bé, tenen una altra manera de fer.”


Cadascú segons l'època que passa ha d'agafar allò que escolta. La gent que creu que ha de continuar la tradició, penso que és un error. Tot i que són molt pitjors aquells que fan servir la música només per a fer diners, perquè vol dir que la seva música, no té estètica, no l'estima, l'objectiu que té són només els diners. Al mateix passa amb aquells que no volen fer una cançó amb influència oriental, perquè no és cretenc.”


No estic d'acord amb la idea que has de ser d'un lloc per poder interpretar una música, penso que el que s'ha de fer és estimar-la, i que si l'estudio puc interpretar-la.”


El més important a l'època actual és que et puguin entendre fora de les fronteres d'allà on ets, que hi hagi una persona que toqui perfectament la lyra i que només t'entenguin aquelles tres persones que hi han al teu voltant, no té interès, has de saber on vas. Per això no estic d'acord amb aquells que es consideren guardians de la tradició, això ho considero erroni.”


Les coses canvien, és impossible que la música no canvií, és com si hi hagués una mòmia. Els Xaïnides tenim influència de la tradició (el dialecte, certs instruments,...), però no és només això.

El grup té 17 anys. Pots dir que és música cretenca moderna, pots dir que és això, però no només és això. Posar etiquetes a les músiques és un error. Per què nosaltres hem de voler caracteritzar alguna cosa? Voler encotillar certes músiques per a mi és una mica “feixistoide”. No es mora res perquè respirin i canviïn les formes.”


No hi han moltes dones que cantin kritikà... igual és culpa del rock. A Creta abans les dones podien cantar i dir alguna mandinada (vers), a la resta de Grècia una dona podia fer carrera professional, aquí no, era tabú.”



Maria Koti amb les Sanades interpretant en directe una cançó popular cretenca (rizítika).


Fotografia de Tayo Cortés.