dimecres, de desembre 01, 2010

SEGUEIX EL TEU DESTÍ

"Viver não é necessário;

o que é necessário é criar."


"Viure no és necessari;

el que és necesari és crear."


Ja fa uns quants anys que segueixo el programa de ràdio 3 que magistralment condueix Carlos Galilea amb el suggestiu títol: “Cuando los Elefantes Sueñan con la Música”. Un programa dedicat practicament a la bossa nova, tot i parar l'atenció a altres músiques amb una clara empremta de la cultura lusitana que s'escampen a banda i banda de l'Atlàntic.


Gràcies a ell, m'he assabentat que el 30 de novembre de 1935 va morir un dels poetes que més admiro, i que ha marcat la literatura del segle XX, Fernando Pessoa. Una bona excusa per deixar constància d'un dels seus poemes, en paraules del seu heterònim Ricardo Reis, i que tradueixo a continuació:


Segueix el teu destí


Segueix el teu destí

Rega les teves plantes

Estima les teves roses

La resta és l'ombra

D'arbres aliens.

La realitat

Sempre és més o menys

El que nosaltres volem

Només nosaltres som sempre

Iguals a nosaltres mateixos.


Suau és viure només

Gran i noble és sempre

Viure senzillament

Deixa el dolor a les ares

Com un exvot als déus.


Ve de lluny la vida

Mai l'interroguis

La resposta és més enllà dels déus.


Però serenament

Imita l'Olimp

En el teu cor

Els déus són déus

Perquè no és pensen.