dissabte, de desembre 04, 2010

L'ODISSEA D'UN MÚSIC LLIURE: EFRÉN LÓPEZ




Molt més que plats trencats i iogurts

El coneixement de Grècia a casa nostra s'ha reduït basicament a l'interés i l'estudi de l'època clàssica; el país actual és un autèntic desconegut, amb una predominància d'imatges estereotipades de plats trencats, iogurts i violència al carrer. Només alguns intel·lectuals ens han aportat, en certa manera, un saber molt més sincrònic del país hel·lènic. Em refereixo a les traduccions de l'escriptor Carles Riba (1893-1959) de l'imminent poeta Constantinos Kavafis – cal destacar també la seva traducció de l'
Odissea d'Homer-, completades pel lingüista Alexis Eudald Solà (1946- 2001), que també traduí al català altres obres d'autors grecs contemporanis com Nikos Kazantzakis, o les recerques del folklorista Antoni Rubió (1857-1937) mogut per buscar les supervicències de l'herència catalana al ducat d'Atenes.

Musicalment parlant, la relació entre les dues ribes de la Mediterrània ha estat en general poc fructífera, i si ho comparem amb la influència que hagi pogut tenir la música anglosaxona amb el rock i el pop com exponents, o el ritmes procedents d'Amèrica Llatina, fins i tot diríem que és irrisòria. Tot i això, cantants com Lluís Llach i Maria del Mar Bonet han estat dos dels principals exponents d'aquest intercanvi. El primer inicià amb la cançó “Vaixell de Grècia” (1974) i el seu disc “Viatge a Itaca” (1975), on musicà el famòs poema de Kavafis, un canvi en la seva trajectòria musical, amb un interés més evident per les músiques i les cultures de la Mediterrània, i que es farà més obvi anys més tard amb un Pont de Mar Blava (1993). I per altra banda la cantant mallorquina dedicarà l'album “El·las” (1993), és a dir Grècia amb grec, al compositor Mikis Theodorakis, amb el qual també va col·laborar. Durant aquests darrers 20 anys, i de la mateixa manera que el cantautor de Verges, també sovintejaran els seus intercanvis musicals amb la cantant grega Nena Venetsanou. Els últims temps també ha anat incorporant cançons populars d'aquest país i composicions de Manos Hadjidakis. I a dia d'avui, és l'única cantant dels Països Catalans que podem escoltar de tant en tant a les ràdios gregues.

Dins aquest panorama destaca per sobredetot l'acostament que el músic valencià Efrén López ha fet els últims deu anys dins la tradició musical d'aquesta àrea Mediterrània, i que l'ha portat a passar-hi llargs períodes.”

Pd. Fragment de l'extens artícle-entrevista dedicat al músic Efrén López i la seva relació amb la música i els músics grecs. Publicat al número 19 de la revista Sons de la Mediterània (novembre-desembre 2010).