dimarts, de desembre 21, 2010

CASAMENTS A CRETA




Els casaments són sovint considerats folklòrics i banals, de poc interès des d'un punt de vista contemporani. Res podria ser més enganyós. A diferència d'altres societats on els casaments semblen ser en gran mesura un assumpte de família, a Xipre han estat i continuen sent la celebració cultural més important, un gran símbol que encapsula, expressa, i ajuda a reproduir una forma complexa de vida, actual i vibrant com qualsevol altre que coneixem.” (Argyrou 1996: 1-2)

D'aquesta manera tan clara, s'expressava l'antropòloga Vassos Argyrou al pròleg del seu llibre: “Tradition and Modernity in the Mediterranean: The Wedding as Symbolic Struggle”, dedicat a l'estudi dels casaments a l'illa de Xipre. Unes línies i un plantejament que no puc deixar de subscriure en el cas de Creta, també una illa de la Mediterrània oriental, de grans dimensions, si les comparem amb la resta de la mateixa mar, dominada per la religió ortodoxa, amb la presència d'una economia agropastoral fins fa quasi quatre dies, i unes relacions de parentiu extenses, que van més enllà de la família nuclear i els seus ascendents més propers, tal com passa a casa nostra.

A tall d'exemple, puc afirmar sense cap mena de dubte, que he anat a més casaments a Creta que en tots els meus anys viscuts a Catalunya, i a l'illa només fa 3 anys que hi sóc. I això que per banda materna la meva família no es queda curta, de cosins en tinc més d'una dotzena, i pel que fa a amics i coneguts, la llista és ben llarga. Però la diferència és ben clara, els catalans cada vegada es casen menys, i si ho fan, la proporció entre cerimònia civil i religiosa és bastant equitativa, en canvi a Creta la balança es decanta clarament per la religiosa. De fet, jo només he estat convidat una vegada a un casament civil i, en canvi, he assistit amb més d'una dotzena de casaments ortodoxes. I el que accentua més aquesta diferència: pel cap baix, a un casament cretenc hi han com a mínim 500 convidats, menys és practicament impossible. En aquest mateix bloc, podeu llegir l'impacte que em va causar el meu primer casament a Creta a causa de les seves grans magnituds, una celebració amb més de mil persones, i encara bo, que el primer no va ser amb cinc mil, tal com em va passar temps després.

Algú es preguntarà, si és que els nuvis coneixen tanta gent, la resposta és fàcil, evidentment que no. La parentela més propera i els padrins tenen la potestat de convidar a tot aquell que creguin convenient que assisteixi a l'enllaç matrimoniaI. I és aquí on rau la distinció final entre uns i altres, el casament és la celebració cultural per excel·lència, tal com assenyala l'antropòloga, perquè és un esdeveniment únic, on es reprodueixen uns lligams i se'n creen de nous, un gran símbol que expressa una manera de ser, i que genera vincles de solidaritat entre els membres de la mateixa comunitat.