dimarts, d’octubre 19, 2010

MÀSTERS DE L'UNIVERS (IV)

L'experiència si més no, ha estat des del punt de vista personal del tot positiva. Tant per les coneixences fetes entre l'alumnat, com per l'experiència de tirar endavant un projecte de recerca de certa durada, tutoritzat per dos bons antropòlegs.


Per la resta, només constatar com la universitat s'ha convertit en una institució acadèmica cada cop més lligada al capital privat, amb una estructura cada vegada més semblant a la d'una empresa, amb uns nivells altíssims de bu(r)rocratització. La implantació dels màsters enlloc dels antics programes de doctorat ha suposat entre d'altres coses, un augment del cost de les matrícules per a seguir estudiant. I que ha portat a molts estudiants ha haver de demanar un crèdit de l'ICO per a poder finançar-se els seus estudis, una bicoca pels grans bancs que gestionen aquests crèdits, i que veuen d'aquesta manera com també augmenta la seva cartera de clients.


Per altre banda, les presses i les formes amb les quals s'han anat implantant l'estudi dels màsters oficials, han portat a situacions del tot surrealistes, amb una saturació de les assignatures que els estudiants han de cursar, i fins i tot que no hi haguessin professors del tot qualificats per a donar-les. Cas per exemple, d'un assignatura obligatòria dels estudis cursats per un servidor, que pretenia ser una introducció a les TIC, encara que la professora no sabia ni què era el programari obert, només coneixia el windows (a nivell usuari) i el second life (s'havia llegit un llibre), i estava molt interessada en què féssim un bloc. Una presa de pèl.


I no m'allargo més amb el tema, si algun dia acabo el doctorat ja continuaré.