dijous, d’octubre 14, 2010

MÀSTERS DE L'UNIVERS (III)

Que de Grècia en general existeix una imatge estereotipada (com també passa amb molts altres llocs) ja ho sabia; que aquesta imatge remet a una barreja de Grècia clàssica, Zorba, iogurt, esglésies, violència, feta i platges també, però el que realment no em podia esperar és que des d'un tribunal es trobes a faltar les representacions d'aquest imaginari en la meva tesina. On era el famós sirtaki? I els nadius trencant plats? Per què no parlava més del turisme i la seva influència en la música? Senzillament, perquè no existeix, i és tant, tant irrisòria, que només es mereixia un petit apunt.

Em vaig trobar, que en els fons, es buscava una suposada correspondència amb el que ha passat amb moltíssims elements de la cultura popular catalana o espanyola, que s'han acabat convertint en mers articles de consum per a visitants en busca de la idiosincràsia del lloc: melmelades, ratafies, fires medievals i de terrissa, tablaos, o el ball de gitanes de torn han estat entre d'altres, les víctimes de consumidors i botiguers, que han trobat en molts d'aquests elements, un producte que representés un tros de l'essència d'un territori a un preu relativament assequible. En aquest sentit i per molt que costi de creure, no hi ha cap local de música cretenca per a turistes, com a màxim, algun hotel pot portar algun espectacle amb suposats aires cretencs, però la repercussió que té això en el seu conjunt és nul·la.

La música de l'illa és practicament pel consum dels seus habitants, un fet que es tradueix a tall d'exemple, amb 4 revistes al mercat dedicades a aquesta temàtica, 6 emissores de ràdio on programen 24 hores aquesta música i 5 discogràfiques exclusives del gènere, tot això només a Creta.