dilluns, d’octubre 11, 2010

MÀSTERS DE L'UNIVERS (II)

La sorpresa, no menys esperada, va ser quan un servidor va introduir el concepte de músiques ètniques, fen referència en aquest sentit a la percepció que tenen els cretencs de la música estudiada, com una música pròpia, diferenciada de la resta del país. Tant per l'ús del dialecte, certs instruments, ritmes i melodies, i fins i tot per està associada a certes parts geogràfiques del seu territori. En aquest sentit, allò que esgarrifava al professor del tribunal, era l'ús del concepte ètnia.

Un concepte analític que definia de la següent manera: “l'etnicitat com la consciència de pertànyer a un grup humà, determinat, sobretot, per una sèrie d'atributs de caràcter sociocultural. Una consciència que implica una percepció subjectiva del grup i del sentiment de col·lectivitat. És a dir, si parlem en termes sociològics, en parlar d'etnicitat parlem d'actituds.

L'etnicitat és entesa com “l'organització social de la cultura de la diferència”, en un fenomen clarament marcat per la situacionalitat, en el qual la frontera actua en un doble sentit: en el seu interior, gestionada per un procés de socialització, i també com a límit, que estableix un procés de relacions intergrupals”.

Evidentment, podríem estar hores i hores parlant del que vol dir ètnia, però el que em sembla més rellevant, és com des de l'antropologia o les ciències socials es pot obviar l'ús d'aquest constructe a dia d'avui, i no parar atenció com en les societats actuals hi ha un ús d'aquestes formes d'identificació grupal (ens agradin més o menys), de la mateixa manera que parem l'atenció en el parentiu o la religió.

Sovint el que costa més d'acceptar és que aquest concepte analític s'apliqui en una societat moderna i incerta dins la cultura occidental, però en canvi ningú fa escarafalls al parlar d'ètnia gitana, hutus o maputxes. O és que els fets que desgracidament van passar als Balcans, poden desvincular-se (entre d'altres motius) de l'etnicitat?