dijous, d’octubre 07, 2010

MÀSTERS DE L'UNIVERS (I)

El juny passat vaig presentar el meu treball de fi del Màster d'Antropologia Social i Cultural i Etnografia de la Universitat de Barcelona. Una investigació al voltant dels processos, els discursos i les pràctiques que es generen al voltant de la música de Creta, altrament coneguda com a Ta kritikà.

Un treball on recollia l'experiència dels meus dos primers anys de vida a l'illa, mig any més d'intens treballs de camp, la lectura de diversos llibres i textos amb cinc llengües diferents (anglès, grec, castellà, català i francès) i 27 entrevistes; un procés que culminà amb mig any evocat completament a la seva escriptura. Una feinada, de la qual estic molt satisfet, però que alhora de la veritat, considero que no vaig poder presentar amb tot l'atenció i el respecte que aquesta empresa mereixia.

Evidentment amb refereixo a la seva defensa davant el tribunal que l'havia d'avaluar. Per començar, les primeres paraules del primer professor convidat que va arribar i que havia de ser a la taula van ser: “hauràs de presentar ràpid perquè l'altre professora després té un altre tribunal”, “anem bé”, vaig pensar, “encara no hem començat i ja anem amb preses”. L'altra professora que havia de marxar aviat i motiu pel qual estava obligat a ser breu, per acabar-ho d'adobar va arribar tard. O sigui que enxufa el teu discurs, controla el teu temps, i si acabes abans de 20 minuts amb la presentació molt millor per a tots. I així va ser, l'interessat va controlar el temps i va adequar-se a les exigències temporals dels membres del tribunal. La sorpresa va ser quan el professor que havia requerit la meva lleugeresa en el parlar, va excedir-se de llarg en el seu discurs, sota la mirada incrèdula de la professora, que de ben segur també deuria arribar tard a l'altre tribunal. I la qual al seu torn va parlar tan ràpid i breument, que no vaig poder apreciar quasi els seus comentaris. Sort encara que em sentia acompanyat pel tutor, el qual no pertanyia a la institució universitària, potser per això va ser el primer en arribar i l'últim en marxar.