diumenge, de gener 24, 2010

PIRATES INTEL·LECTUALS

Sembla una innocentada però no ho és. Els diaris anunciaven aquesta setmana que la SGAE vol fer pagar una taxa a les barbaries per posar música als seus establiments, i que davant aquest robatori en nom de la cultura i la propietat intel·lectual (sempre m'ha fet gràcia aquesta paraula) els perruquers havien iniciat una campanya perquè els propis usuaris portessin amb ells la música que volguessin.


Però les notícies encara han anat més enllà i fa uns dies ens comunicaven que aquests pelacanyes de la SGAE han demanat als casals d'avis del Ripollès que paguessin unes taxes per veure la televisió. El fet per si mateix, sobrepassa amb escreix els postulats més absurds i dadaistes que es poguessin haver plantejat en temps de les avantguardes, i si no els hi parem els peus, aquests senyors són capaços de col·locar-nos un inspector a la dutxa de casa per apuntar-se en una llibreta què és el que cantem i enviar-nos una factura a final de mes.


Aquests exemples, per més que puguin semblar foteses, no deixen de ser la punta d'una realitat molt més preocupant: la privatització del coneixement. Una dinàmica que en l'actualitat està agafant una forta embranzida davant la necessitat del mercat per ocupar nous espais on poder fer negoci (cultura, sanitat o ensenyament), i al mateix temps exigir a la societat que s'adapti a les seves demandes. Un exemple molt clar el vam tenir l'any passat amb l'aprovació a cops de porra del Pla Bolonya, o altrament dit, Espai Europeu d'Educació. És a dir, la submissió de la Universitat als interessos del capital.