dimecres, de gener 27, 2010

LA DISTÀNCIA

Viure lluny de la terra on has nascut, per molt que puguis habituar-te a certs canvis, comporta moltes vegades que la distància que et separa dels teus, dels que has deixat mar enllà, es faci present quan menys ho esperes, per molt que et pensis que ja no existeix. En el meu cas, i suposo que els de tots aquells que no vivim en el nostre lloc d'origen, on hem deixat amics i familiars, el pitjor moment, quan literalment et sents fora de lloc, és quan et comuniquen la mort, a l'altre banda, d'algú que estimes. Tal com m'ha succeït aquests darrers dies.


Primer la mort d'un oncle el qual el càncer va llevar-li matusserament la vida, i després la meva àvia la qual ja no podia aguantar més el pes dels anys. Les dues, no per ser relativament esperades, deixen de ser menys dolgudes.


La necessitat de compartir el plor, el dol, amb aquells que també tenen amb tu un mateix sentiment cap el difunt és fa difícil, i es veu reduït al telèfon o internet, i encara sort que avui dia disposem d'aquestes tecnologies. Afegir que en el meu cas, visc en un ambient envoltat de gent que m'estima i m'aprecia, els que no són tan privilegiats com jo i viuen en societats hostils a la seva persona han de passar-ho realment malament en situacions semblants.


Ahir van enterrar l'àvia, i en el seu record van cantar tres cançons en el seu funeral. Una d'elles, els últims anys de la seva vida en les repetia fins a la sacietat, en el descobriment d'una àvia cantant que no havíem conegut fins llavors. La que encapçalava la llista era “Muntanyes del Canigó”, una cançó popular catalana, que per ella, filla de l'Empordà, tenia un significat especial, per ser el Canigó la muntanya més alta que es pot apreciar des d'aquella comarca, i que representava l'enyorança que podia sentir cap aquest paissatge, en el fons cap a temps passats.


Inevitablament ahir, en un atac de nostàlgia, vaig estar escoltant per la xarxa versions i versionetes del top ten de l'àvia. Finalment, vaig quedar-me amb una d'elles, la més moderna i amb més vida, inclosa dins el projecte musiquetes.cat.

Aquí la deixo com a record: