dissabte, d’octubre 24, 2009

EL LABERINT DE LA CULTURA

Quan algú arriba a Creta i pregunta sobre la música de l'illa normalment obté dues respostes: Anogeia i Xoudetsi. El primer és el nom del poble que ha donat un llarg planter de músics coneguts arreu del país i que compte amb una activitat musical local important. La segona resposta és un altre poble conegut fins i tot fora de les fronteres gregues, per ser seu del centre de formació musical “Laberinthos”. Un projecte iniciat el 1982 per Ross Daly (músic d'origen irlandés establert a l'illa i un dels màxims referents del que es coneix com a música modal) i que té com a objectius els de formar principalment joves músics en el llenguatge i les diverses tradicions musicals de diversos llocs del món.


L'any passat vaig tenir l'oportunitat de seguir el desenvolupament dels cursos impartits a aquesta localitat durant el mesos d'estiu amb la companyia dels amics de l'associació “Mapa Sonor”, amb qui vaig col·laborar en l'elaboració d'un documental (“València, Estambul, Tessalònica, Kabul”) sobre la trajectòria musical d'Èfren López pel projecte pedagògic “Oïdes de la Mediterrània”. Com tants altres, el músic valencià havia arribat a aquestes terres encuriosit per les tradicions musicals de la zona i la seva vivacitat, un acostament que es pot veure en aquest documental i que també va venir acompanyat pel mestratge del propi Ross Daly. Aquesta dinàmica en la recerca d'altres sonoritats i nous coneixements al voltant de les diverses tradicions musicals existents, ha fet de Xoudetsi un lloc de peregrinatge tant de músics grecs com internacionals, i s'ha donat el cas, com el del propi Efrén, que molts d'ells han arribat com alumnes i han acabat sent-ne professors.


Avui dia, resulta complicat, trobar-se amb espais de formació i interacció de músics de diferents contrades en espais incerits dins la propia societat, on la música surt de l'esfera acadèmica per acostar-se de forma espontània a les places o les tavernes. Són els habitants de la població els que acullen per uns dies a casa seva als alumnes d'orígens diversos arribats per a seguir algun dels seminaris, fet que també afavoreix uns preus econòmics per a l'estada i la formació.


Dic això perquè enguany el centre ha estat pels pèls a punt de tancar les portes. El suport econòmic que rebia per part de la petita mancomunitat de municipis on s'ubica es va veure minvat per la crisi i la negativa del govern grec a dedicar-hi un sol euro. Finalment, després d'un rebombori mediàtic considerable, la protesta enèrgica de diversos sectors de la societat grega, així com de músics tant nacionals com internacionals, va provocar la reacció del govern municipal d'Heraklion (la capital de Creta), que va decidir participar en el finançament del projecte i aprofitar la seva potencialitat. És per aquest motiu que aquest estiu la programació cultural de la localitat ha pogut oferir un cartell de primeres figures que han acostat al public cretenc músiques provinents de l'Afaganitsan, Bulgària, l'Iran o Turquia, entre d'altres, i ha mostrat una part dels tallers realitzats en els seus seminaris.


És trist però, que iniciatives com aquestes hagin de necessitar -com tantes altres coses- la mobilització popular i el ressò mediàtic per tirar endavant. I que no sigui una obvietat aquí, a Creta o a on sigui el seu manteniment.


Article publicat al nº12 de la revista "Sons de la Mediterrània".