diumenge, d’octubre 12, 2008

Una societat marcada per la religió

La religió té un paper preponderant en la societat grega i per extensió en la cretenca, la població en la seva majoria és cristiana ortodoxa. El bateig és el primer ritual en què participa un nou membre de la comunitat, un acte de presentació i d'afirmació davant la resta de la societat, que el reconeix com a individu i li atorga un nom, que fins aquell moment no té, i és anomenat com el 'nadó' (moro). El cançoner popular és ple de cançons de benvinguda al nounat i són moltes les celebracions després dels batejos on encara es canten. A Grècia és molt important la celebració onomàstica, és a dir, la del sant de cada individu, per contra el festeig de l'aniversari és poc corrent.

L'oficialització d'una relació sentimental passa la majoria de les vegades per una festa de prometatge i de presentació entre les dues famílies, amb un intercanvi de regals, i amb una vetllada on no hi falta la música, les danses, ni tampoc les cançons adreçades a la nova parella. Els casaments van marcar durant anys un ritual de pas, un canvi en l'estatus de la nova parella, que es desplaçaven de la llar familiar per constituir la seva pròpia. Tot i que aquest costum està canviant, sobretot en zones urbanes, l'enllaç matrimonial tard o d'hora és general i la celebració és també una important font d'ingressos per als nuvis, gràcies a la gran quantitat de convidats, sovint més de mil. La festa de celebració sempre va amenitzada per música cretenca i música grega més moderna, sempre acompanyada amb la seva dansa corresponent. En les zones rurals era comú que els nuvis fossin acompanyats pels músics fins a la porta de l'esglèsia i, normalment, els acompanyava un seguici amb tota la dot de la novia. En l'actualitat sobretot a la part occidental encara se segueix aquest costum.

Són molts els casaments i les festes patronals (glendi o paniguiria) que tenen com a lloc central de la festa la plaça del poble. Al mig de la plaça se situen els músics amb els instruments i al seu voltant les rotllanes dels balls. L'espai públic és l'escenari principal d'aquestes manifestacions. D'aquesta manera, el carrer es constitueix com un dels eixos conductors de la festivitat.

El calendari religiós i agrícola en menor part marquen les festivitats. Les festes de Nadal comencen el dia 24 al matí, quan grups d'infants van per places, carrers o cases cantant kalandes (nadales) a canvi d'una propina. Aquesta capta és repeteix el 31 de desembre i el 5 de gener, vigília de festes. L'altra festa destacada del cicle hivernal és el Carnaval (Apokries). A la ciutat de Rethymno se celebra la festa més concorreguda de l'illa i durant dies les diverses comparses ocupen els carrers d'aquesta ciutat amb una gran rua. Un dels festejos més particulars és el que se celebra a Gergeris amb la "Dansa de l'ós", un ball que vol imitar els firaires que recorrien l'illa tot fent ballar aquest animal.

La Setmana Santa és pels cristians ortodoxos el període més important de la seva doctrina, i és un moment de recolliment i celebració. El dissabte de Pasqua a la nit, moment de la resurrecció de Crist, són bastants els pobles que encenen fogueres per cremar a Judes. Un ninot fet de drap que corona una foguera i simbolitza l'apostol traïdor, el qual és cremat i sovint tirotejat. Aquesta nit tampoc falta la pirotècnia, i en certes localitats del país s'organitzen autèntiques batalles de petards. No és casual que a més d'una festa apareguin armes de foc i siguin utilitzades per tal d'expressar alegria. La quantitat de revoltes i guerres per les que ha passat Creta i Grècia els últims dos segles, han fet que la relació que tenen els cretencs amb les armes sigui bastant estreta.

La resta de l'any, el calendari està marcat per les festes patronals de cada poble o pels aplecs a les diverses ermites escampades pel territori. El 17 de juliol se celebra el romiatge més important de l'illa a Boni, al santuari de Santa Marina, que aplega peregrins que arriben a peu, fent penitència (descalços, arrossegant-se...) o en altres transports a retre prometença a la verge.

Els últims anys han proliferat les festes relacionades amb els productes agrícoles, des de la festa del meló a la de la xindria, o diverses festes del vi. A cap festa no hi falta aquest producte, ni tampoc el raiki, el destil·lat típic de l'illa i d'altres zones dels Balcans, la seva eleboració durant la tardor reuneix a amics i familiars al voltant d'aquest licor, el que es coneix com a Kazani.