dimarts, d’agost 05, 2008

HERAKLION: LA CIUTAT GEPERUDA


Una de les coses que sorprèn als visitants de la capital de Creta, és la seva fisonomia, la seva estructura, la forma que ha anat agafant. Una ciutat que amb els anys s'ha fet sense cap mena d'ordre, sense planificació, vaja, que posaria malalt qualsevol urbanista de qualsevol capital europea. L'autoconstrucció (allò de jo m'ho faig i m'ho desfaig de la manera que em dóna la gana i pugui) a Grècia, ha estat durant anys una autèntica plaga i són moltíssimes les cases de construcció il·legal. Podríem dir, que si el govern es decidís a tirar a terra tots els edificis del país que no tenen papers, més de la meitat del població es quedaria literalment al carrer. Primer l'onada migratòria provinent d'Àsia Menor durant els anys 20, i després el desplaçament de la gent del camp cap a la ciutat, va fer sorgir aquest model tan característic de la moderna polis grega. Així és molt fàcil veure un monument amb centenars o fins i tot milers anys d'història envoltat d'edificis, encerclat per un laberint de carrers o perdut enmig d'una cantonada sense nom.
·
Per a mi, Heraklion és el paradigma més clar d'aquest prototipus de ciutat, feta al lliure arbitri d'aquells que hi anaven arribant, és una massa de més de 300.000 habitants que s'estén pel centre de la costa nord de l'illa. Pels seus carrers entortolligats, s'exemplifica la lluita entre el cotxe i el vianant, entre els monuments històrics que demanen atenció i el patí d'un veí que vol eixemplar-se, una ciutat que mentre es transforma esborra tristament el seu passat. Però que en contraposició a tantes ciutats de la ben posada Europa, té vida. No és una ciutat-vitrina, un decorat preparat perquè hi passegin els turistes, Heraklion encara no es cap marca, no és Barcelona. És a dir, un lloc on pots prendre tranquil·lament una cervesa al banc d'una plaça sense que vingui la policia (de fet n'hi molt poca) per posar-te una multa, on els veïns poden fer-la petar als portals de casa seva i on els aparadors de les botigues pràcticament no tenen reixes. No és que vulgui fer una apologia del desordre, de la deixadesa, o del deixar fer a la babalà, però realment prefereixo una ciutat quasi anàrquica, a una altra sotmesa als interessos de la borsa.

Fotografia d'una pintada en una paret de la capital cretenca: "Heraklion la ciutat cuasimòdica"