dilluns, de juliol 14, 2008

Casament a Anogia (III)

A la plaça continua la gatzara i les rotllanes de ballarins no paren una darrere l'altre. Els músics tenen una caixa just al davant de l'escenari, on a cada nova cançó, aquells qui han sol·licitat el ball deixen un bon feix de bitllets.

La gent s'amuntega entre els quatre banquets que hi han instal·lats mentre la carn de xai, el vi i la xíndria s'acumula sobre les taules. No hi han ni plats, ni coberts, només quatre ganivets per si amb les mans no n'hi ha prou.

La gent està contenta i el casament és una autèntica festa, on la música marca la pauta del que succeeix. Arriben els nuvis originant un gran rebombori i es posen al mig de la plaça i ballen amb la companyia dels padrins i aquell que vulgui afegir-s'hi.

La festa destaca per l'organització marcadament masculina: són ells els qui porten la xíndria amunt i avall, qui couen el xai i el reparteixen entre taules (més aviat tiren), i els que carreguen les garrafes de vi. Tot i que pugui semblar un tòpic, no crec que les dones fessin les coses tan barroerament, però de fet, la presentació és el que menys compte, la qüestió és afartar-se, i suar després a la pista.

Són les tres de la nit i nosaltres enfilem el camí de tornada cap a casa, la cosa va a més i si no marxem ara, no marxarem mai. És una llàstima no veure com s'acaba.