dilluns, de juliol 14, 2008

CASAMENT A ANOGIA

Dissabte 7 de juliol, 17:26 hores, enfilem coll amunt per carretera fins arribar a Anogia als peus del Mont Ida. Resseguim el poble en busca de cotxes amuntegats i mal aparcats, i parem l'orella per veure si sentim alguna tonada musical. Ja hi som! Deixem el cotxe i ens dirigim en direcció a la música. Arribem a la plaça del poble, a un cantó a l'absis de l'església un escenari amb quatre músics (lira, llaüt, mandolina i askomadoura (la gaita local)) i al centre una rotllana de dansaires amb els trajos tradicionals cretencs. Ja han començat els preparatius del casament! Quatre bancs metàl·lics s'amunteguen sota les moreres de la plaça, no hi han quasi taules. Molts dels convidats porten un fulard blanc fet de punt sobre les espatlles, és un dels detalls que ens indica que estem en un casament.

De cop para la música i hi ha certa confusió (o més aviat la confusió la tinc jo), una gentada sobretot d'homes marxa per un extrem de la plaça, els seguim... ens dirigim a casa del nuvi tot entonant no sé quina cançó especial per l'ocasió. Un cop el tenim (se senten quatre trets d'alegria), continuem cantant, i els músics (lira i mandolina) al capdavant encapçalen el seguici. Ara anem a buscar la núvia, i ens ofereixen a banda i banda del camí xíndria i xai. Ja tenim la parella completa.

Casament a Anogia (II)

Comença la cerimònia i a l'església només hi han quatre gats... la gent s'ha quedat a fora. Una de les excepcionalitats del casori és que hi han tres padrins, la parella són de dues grans famílies de la localitat i l'esdeveniment s'ho mereix. Un cop acabat l'acte litúrgic, el nou matrimoni s'espera a una de les sortides de l'església en companyia de familiars i un padrí. Així, un a un, anem passant per felicitar-los i deixar a una safata un sobret (fakelaki) amb calerons.

Diuen que s'esperen més de 5 mil persones, potser per això els nuvis, un cop acabades les felicitacions a la porta de l'església s'han dirigit cap a la seva nova llar, on a part de convidar als parents més propers i als padrins, han seguit rebent allà les felicitacions de més convidats i més sobrets.

Casament a Anogia (III)

A la plaça continua la gatzara i les rotllanes de ballarins no paren una darrere l'altre. Els músics tenen una caixa just al davant de l'escenari, on a cada nova cançó, aquells qui han sol·licitat el ball deixen un bon feix de bitllets.

La gent s'amuntega entre els quatre banquets que hi han instal·lats mentre la carn de xai, el vi i la xíndria s'acumula sobre les taules. No hi han ni plats, ni coberts, només quatre ganivets per si amb les mans no n'hi ha prou.

La gent està contenta i el casament és una autèntica festa, on la música marca la pauta del que succeeix. Arriben els nuvis originant un gran rebombori i es posen al mig de la plaça i ballen amb la companyia dels padrins i aquell que vulgui afegir-s'hi.

La festa destaca per l'organització marcadament masculina: són ells els qui porten la xíndria amunt i avall, qui couen el xai i el reparteixen entre taules (més aviat tiren), i els que carreguen les garrafes de vi. Tot i que pugui semblar un tòpic, no crec que les dones fessin les coses tan barroerament, però de fet, la presentació és el que menys compte, la qüestió és afartar-se, i suar després a la pista.

Són les tres de la nit i nosaltres enfilem el camí de tornada cap a casa, la cosa va a més i si no marxem ara, no marxarem mai. És una llàstima no veure com s'acaba.

divendres, de juliol 04, 2008

LA FESTA DEL "KLYDONAS"

El 24 o 25 de juny era recurrent a Creta la celebració del Klydonas. Una festa en la qual les noies del poble que no estaven casades, és a dir eren verges (en un principi), feien el trajecte entre una font i la seva població amb un atuell i la boca plens d'aigua. Durant aquest trajecte, els nois les empaitaven i intentaven fer-les riure o parlar. Elles havien de mantenir la serenor i intentar no perdre ni un bri d'aigua fins arribar al poble, on deixaven el recipient i ja podien tranquilament comunicar-se. A dins però, cada una hi amagava un objecte personal el qual era tret posteriorment davant l'expectació general del públic assistent, que no sabia en cap cas a qui pertanyia. Llavors un versificador improvisava una matinada (composició poètica típica cretenca) referint-se a l'objecte, les característiques de la seva propietària i el seu futur. Després la noia en qüestió reclamava la possessió altre vegada de l'objecte, davant la sorpresa dels assistents en saber de qui era i les característiques que se li havien atribuït. Així funcionava aquest innocent joc, que culminava com no podia ser d'altre manera amb música i ball.

La festa del "Klydonas" a Milatos (descripció)

En l'actualitat aquesta festa o bé s'ha perdut, s'ha convertit en una mena d'icona virtual per turistes o nostàlgics, o ha esdevingut un joc pels infants. És aquest últim cas el que vaig poder veure l'altre dia a la localitat de Milatos. L'aigua en l'actualitat ja no es va a buscar a la font, d'aquesta manera un gerro es dipositat al centre de la plaça del poble, on la canalla va passant i va deixant alguna cosa que els identifiqui: des d'una piloteta, un clauer, un braçalet de plàstic, ... Després, enmig de l'àpat organitzat per la gent del poble, una mà mancada de malícia treu una a una totes les cosetes que s'amaguen dins del recipient, davant l'emoció de la mainada en veure que allò sostret és seu i sentir com se li dedica una matinada.

La festa del "Klydonas" a Milatos