dilluns, de setembre 24, 2007

VOLTA AL MÓN I CONTINUA VOLTANT...

S'han acabat les vacances. Tornem a ser a Cretalandia després de més d'un mes per terres ibèriques.

Veig Catalunya convertida cada vegada més en una gran ciutat forada per carreteres, una gran terra d'oci, cada cop més maquillada i amb menys esperit, més freda i menys calenta, amb la rauxa guardada a no sé quin lloc. Potser és perquè hi he passat les vacances i tothom estava més tranquil o resignat esperant la volta al treball altre cop, no ho sé; altrament potser la nostàlgia d'etapes passades no em deixa veure més enllà dels meus records o buscava amb la meva tornada un món que ja no existeix.

Barcelona l'he vista més fashion, més neutre, més buida de contingut i més plena d'aquesta estètica de parvulari que s'expandeix com una marea negra arreu d'aquest món anomenat occidental. Si parlo del meu poble, Argentona, veig una localitat amb més boscos convertits en parcs o en piscines i xalets, en definitiva: més especuladors fregant-se les mans i més amics hipotecats. Vull pensar però, que el descontentament per un sistema que no acaba de funcionar és més ampli i que cada vegada i a més gent qüestionant-se aquest model de trinxeraires. A Mataró vaig visitar el CSOA La Fibra (http://www.musaik.net/) i vaig contemplar els horts que els veïns cultiven, justament on abans només hi havien terres ermes i males herbes; l'ajuntament "sociolisto" però, es dedica a asfixiar a aquesta i altres activitats... no res que no hagin fet d'altres abans, amb noms diferents i en contextos diferents, però sempre amb la idea d'eliminar o controlar allò que no passa per les seves mans.

D'altre banda, sembla que amb la relació amb la metròpoli espanyola comença a evidenciar-se un canvi, i que cada cop som més els que pensem que amb aquesta relació tenim més a perdre-hi que una altra cosa. Apart dels continus atacs contra la nostra llengua, la qüestió de les infraestructures i els serveis cada cop posen més sobre la taula els desequilibris existents amb altres parts de l'estat.

Durant l'agost he pogut viatjar per algunes festes majors del país i he observat com s'intenta imposar un model festiu que tendeix a la festivalització, i no pas a propiciar la interacció i relació entre les persones i crear espais de socialització; Gràcia en aquest sentit en seria el paradigma. Tot i així, la gent es mou i, en poblacions com Granollers, la participació en la seva festa major és ben alta, amb un model consolidat basat en la competició entre dos equips: els blancs i els blaus (http://www.blancsiblaus.cat/flash.php). Una setmana per veure qui dels dos grups organitza els millors actes, concentra una major part de públic o guanya en diverses competicions ben variades, com poden ser un concurs de garrotins o de rajoles. Ja més lluny de l'àrea d'influència barcelonina, a La Sènia (http://www.lasenia.altanet.org/), la festa dura més d'una setmana amb una gran participació de tot el poble i la gent de les rodalies; el protagonisme recau al voltant dels bous i les vaquetes, apart de les curses de cavalls i burros, i una dansa pròpia de la zona com la jota. Un model que no agrada al centralisme barceloní, el qual veu en aquestes representacions de cultura popular un element a depurar, ja que mostra una identitat catalana molt més diversa de la que voldrien alguns, que fuig dels canons de civilitat i europeisme refinat que volen els nostres mandataris.

Vaig també visitar Portugal, sobretot Lisboa, i vaig poder palpar com la situació a l'altre cantó de la península continua amb una tònica descendent. És a dir, els lloguers comencen a equiparar-se a ciutats com Barcelona, encara que els salaris estiguin en general per sota. La gent marxa un cop més de Portugal i es calcula que en deu anys la població haurà disminuït de 10 a 8 milions. El sistema de pensions està apunt de trencar-se, hi ha una llista de 40.000 persones en espera de poder realitzar una intervenció quirúrgica als hospitals del país. Fins i tot, l'últim any va repetir-se el debat sobre una possible unió amb Espanya, propiciat per una enquesta d'un diari portuguès i un article d'en Saramago, el qual evocava per una unió peninsular. Això sí, el fado continua viu i encara vaig poder experimentar una jornada de sis hores de fado vadio a la "Tasco do Chico", al "Bairro Alto" de la capital lusitana. Tampoc Lisboa ha perdut la seva llum i calma, els "pasteis de nata", la "ginginha" i aquell toc més africà que aporten els procedents de les antigues colònies d'ultramar. Compaginar porc a l'alentajana (porc al forn amb cloïsses) i un plat de gallina caboverdiana és tot un luxe.

Ara torno a estar altre cop al meu poble d'acollida, Archanes, situat el bell mig de la illa de Creta. Quan escric aquests línies encara estic de ressaca... ressaca electoral: la dreta ha estat elegida altra cop per a governar el país i per primer cop la ultradeta ha entrat al parlament. Però bé, cada cosa al seu lloc... aquesta història la deixo per un altre moment.

2 comentaris:

Lluís Ràfols ha dit...

molt bo l'anàlisi... és com una preparació pel meu proper viatge.

El plumero civic-fashhhhion de barcelona va treure el nas al 92 i cada cop va a més sembla... l'evolució més lògica será doncs arribar a ser una barcelona sense barcelonins, habitada per turistes, erasmus i woody allen

David ha dit...

M'agrada pensar que vaig fugir de Barcelona, d'aquesta suposada multiculturalitat neta, asseptica i tolerant (pels que no trepitgen el Raval, esclar). Al pròleg del llibre de fotografies d'en Manuel Trallero i Sergi Reboredo - Barcelona 2004: Como mentira! -descriuen una imatge que em sembla deliciosa sobre el que ès avui dia Barcelona. Parla d'una tarda d'estiu a una piscina d'un hotel, a on arriba l'alcalde Joan Clos i família. Aquest decideix fer un bany i comença a nedar, però vet aquí que el narrador s'apropa de l'alcalde i observa que no sap nedar, fa que neda amb els braços però està fent peu tota l'estona. Barcelona ès així, a la superfície ès un producte de la mercadotècnia moderna capitalista, però gratant-ne una miqueta comença a suporar pus.

A Lisboa, la situació ès diferent. La Câmara Municipal està sense un clau, en una situació calamitosa, el que condiciona que la ciutat es "conservi" per la inactivitat del govern municipal. Però el model de gestió urbana de Barcelona està molt present. Cada cop hi ha més turistes, d'aquells nets, bonics i ben rossos. I ès aquest el model de desenvolupament que es pretèn; turisme, oci i divertiment. Mentres, fora de Portugal continuen 4,5 milions de portuguesos i descendents, gairebé un terç de la població. I el número continúa augmentant.

Abraços,